A partir de la història teniem que fer una instal·lació.
Aquella mateixa setmana vam anar a veure l'exposició de Joan Brossa i em vaig inspirar en ell. Ja que tenir que fer una instal·lació i no sabia com fer-la i em va cridar molt les seves obres, així que em vaig inspirar en ell, en la manera de com representava i exposava els seus poemes i les seves novel·les.
A partir d'aquesta història volia fer un joc, és a dir lo mateix que Brossa fent els seus poemes però en contes de novel·les/poemes seria un joc on al final de tot estaria la imatge antiga de la família del meu avi, on la finalitat del joc seria l'enyorança de la teva família.
Quan vaig tenir la idea molt clara, ja que a partir de la història que havia fet tenir que fer una més senzilla i representativa per el joc, vaig elaborar un story board en brut de com seria les il·lustracions finals.
Després de fer el story board vaig pensar amb quin full utilitzaria i com ho pintaria. I al donar-li tantes voltes vaig pensar que la història no es veia del tot clara així que vaig decidir canviar-la.
I a partir d'ara no seria un joc seria una història així que li vaig treure "vinyetes" de 20 que tenia ara seran 12 i vaig dissenyar altres il·lustracions.
I vaig utilitzar aquest material:
Per concloure aquest treball, les nostres professores van decidir exposar tots els treballs en diferents llocs de l'escola. El meu treball el vam exposar a l'entrada del menjador amb una de les peanes blanques on hi vaig ficar cartolina negra i desprès el llibre d'artista.
Història
Un Domingo de 1957 después de ir a misa, con nuestros trages de domingo. Decidimos hacernos una foto porque ese día se encontraba en el pueblo un fotografo de Valladolid que había venido a visitar a un amigo suyo y nosotros al estar todos juntos, podría tener un recuerdo para llevarme a Barcelona, donde estaba viviendo. Le propusimos si podia hacernosla y no hubo ningún problema.
Después esperamos unos 4 días para poder ir a buscarla a la capital. Mi hermano Secundino, Secun, que era el más bromista decidió poner la foto al lateral del asiento de la moto, grapada para que todo el mundo la viera.
Al llegar al pueblo mis hermanas se dieron cuenta de lo que había hecho Secun e intentaron quitarla con un destornillador con tan mala suerte que rayaron la fotografia y por eso quedo marcada para siempre.
Arreglé el asiento de la moto porque la grapas habian producido unos pequeños agujeros.
La foto siempre la he llevao en mi cartera a pesar que esta un poco desgastada.
