INTRODUCCIÓ AL MINIMALISME - MINIMAL ART:
INTRODUCCIÓ AL MINIMALISME - MINIMAL ART:
ORIGEN:
El minimalisme és un moviment avantguardista que va sorgir a finals dels anys 60 a Nova York (originalment a Europa). Durant algun temps va ser denominat com a art procesual, cold art o pintura sistemàtica, fins que a 1965 Richard Wollheim (1923 - 2003), filòsof el qual va ser assenyalat com a responsable de la denominació del minimalisme, en referència a les obres del nord-americà Ad Reinhardt i el francès Marcel Duchamp.
Els seus orígens estan lligats a Europa, les primeres idees de l’arquitecte alemany Ludwig Mies Van Der Rohe, qui va elaborar les seves idees sobre la puresa de les formes i l’espai i va ser el precursor d'aquest estil.
Pintors i escultors van ser els primers en bolcar-se en el minimalisme, com Reinhardt, Donald Judd, Dan Flavin i Robert Mangold.
art procesual: moviment artístic on el producte final no és l’enfoc principal de l’artista. El terme “procés”, en aquest art es refereix a la formació, recol·lecció, classificació, iniciació i procés de patrons i aconteixements. Es tracta de la definició d'accions reals com a una obra d'art; considerant-ho com una expressió purament humana. Aquest procés artístic implica principalment la pròpia motivació, intencionalitat i justificació. Aquest art és, per lo tant, vist com un procés o viatge creatiu, en comptes de ser un producte final.
QUÈ ÉS?
El minimalisme és una corrent artística que es caracteritza per l'ús d'elements mínims i bàsics, és a dir, qualsevol cosa que hagi estat reduïda a ho essencial.
Les obres del minimalisme busquen la senzillesa i la reducció per eliminar tota al·lusió simbòlica i centrar la mirada en qüestions purament formals: color, escala, volum o espai circumdant, és generar sentit a partir de ho mínim. Per tal de fer això, cal simplificar els elements utilitzats, colors purs i línies simples.
Es parla de minimalisme referint-se a tota austeritat estilística, al èmfasi en la geometria i l'anul·lació de la tècnica expressiva en les obres de tres dimensions, principalment.
Aquest corrent artístic també s’aplica als grups o individus que practiquen l’ASCETISME (el minimalisme també té el seu reflex en una filosofia o forma de vida que proposa dedicar-se a ho important, i descartar tot ho innecessari com a camí per aconseguir la realització personal) redueixen les seves pertinences físiques i necessitats al mínim, és també el significat a simplificar tot a ho mínim.
Els minimaliste pretenen que les seves obres siguin com els números, moral… Que no demostrin evidència de treball, ja que no es valora la habilitat manual. Ells rebutgen el concepte heroic de l’activitat creadora i, diuen que el treball físic és ho menys important de l’art. El minimalisme no es metàfora de res ni símbol de res.
La idea principal d'aquest concepte és "menys és més", la va dur a terme Ludwig Mies Van Der Rohe. I també segueix la idea de "ser capaç de viure amb poc".
El minimalisme, en anglès Minimal Art, va néixer com una reacció a la desmesura i al recargament de certes manifestacions artístiques d'aquell moment, sobretot en el Pop Art.
El minimalisme s'ha anat adaptant a les diferents formes d'art, com a la pintura, arquitectura, disseny, moda i gastronomia.
Avui dia és molt normal trobar tendències minimalistes en el disseny d'interior, l'arquitectura i fins i tot tatuatges.
CARACTERÍSTIQUES:
- Abstracció total: aïllació conceptual de la forma, estructura i color dels diferents elements que composen l'obra.
- Economia del llenguatge i medis: simplificació a la hora de transmitir la informació (llenguatge senzill).
- Producció i estandardització industrial: l’obra més homogènia des de uns estandars bàsics i funcionals.
- Ús literal dels materials: utilització dels materials (en estat natural/ manipulats).
- Austeritat amb absència d'ornaments: senzillesa i moderació, reducció d'elements per tal que siguin funcionals.
- Puresa estructural i funcional: estructura simple on predominen les línies rectes, superfícies llises i la funcionalitat com a element principal.
- Ordre: s'assigna a cada element un espai determinat (mètode / estructura).
- Geometria elemental rectilínia: ús de formes bàsiques i simples com a base de treball (quadrat, triangle, rodona...).
- Precisió en els acabats: creació de contrastos que purifiquen les línies, fent-les així més clares i pures.
- Reducció i síntesi: s'extreu la informació innecessària, reunintaixí els diferents elements, reorganitzant-los i relacionant-los d'una manera simple i ordenada.
- Màxima senzillesa: carència d'adorns i accessoris, així reduint els elements a la seva mínima expressió.
- Concentració: agrupació d'elements dispersos reorganitzant-los tenin en compte aspectes comuns que porten l’ordre i simplificació dels elements.
- Desmaterialització: procés pel qual es busca l'ús de la menor varietat i quantitat de materials possible amb el fi que el resultat pràctic sigui el mateix.
- Superfícies enfàtiques monocromàtiques: ús de colors bàscics d'un sol matís, fent una visualització simple i clara, on predomini el blanc com el color de base. Això s'enfatitza amb contrastos molt clars que defineixen la forma.
REPRESENTANTS DEL MINIMALISME
Ludwig Mies Van Der Rohe
Ludwig Mies Van Der Rohe va néixer a Aquisgrà el 27 de març de 1886 i va morir el 17 d’agost de 1969 a Chicago. Va ser un dels arquitectes més destacats d’Alemania del segle XX. El més característic de les seves obres és el lema: "Less is more" (Menys és més), que tantes vegades va repetir.
Als anys 1940 i 1956 a Chicago va fer molts projectes en aquesta ciutat, dels quals destaquen el nou campus de la universitat que dirigia, on van er Rohe fa ús dels materials més característics de la seva obra, l'acer i el vidre. També va projectar una de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Farnsworth, situada a un prat d'Illinois. Aquest edifici, amb façana de vidre i amb planta totalment diàfana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva harmonia amb l'entorn natural que l'envolta.
Entre els anys 1948 i 1951, va aconseguir aixecar els seus primers gratacels.
Seagram Building de Nova York
Ludwig Mies Van Der Rohe |
| Pavelló d'Alemanya, reconstruït l'any 1986 |
Donald Judd
Va néixer a Excelsior Springs, Missouri, el 1928 i va morir a Nova York, el 1994. Va ser un artista, teòric, crític d'art estatunidenc i escultor. Les seves obres es basant en l'espai i la realitat.
La seva trajectòria artística va passar d'una primera etapa com a pintor abstracte de composicions geomètriques bastant abstinents a una segona etapa com a crític d'art. En els anys 60 es va consolidar com a artista minimalista, representant i teòric d'aquest moviment.
Totes les seves creacions són obres fredes, carents de qualsevol intenció decorativa o implicació emocional, en les que sol utilitzar el color per tal que d'accentuar l’estructura de les peces.
Donald Judd  |
| Guggenheim, 1928-1994 |
 |
| Judd Foundation. 1962 |
Carl André
És un escultor d'Estats Units nascut el 16 de setembre de 1935. Actualment té 83 anys. André és un dels principals precursors del moviment del minimalisme. No és necessari veure la seva obra a fons per tal de adonar-nos que utilitza molt pocs elements, mai es veuen alguna de les seves obres saturada, ja que prefereix l’ordre de les figures geomètriques acomodades i la bellesa immaculada de l’ordre i la repetició.
 |
| Wolke und Kristall 1996 |
 |
| Uncarved Blocks, 1975 |
Dan Flavin
És un escultor minimalista americà nascut el 1 d'abril de 1993 a Jamaica, Nova York i va morir el 29 de novembre de 1996. El seu art consisteix en combinar tubs de fluorescents blancs o de colors en estructures que formen un ambient de llum i color. A mitjans dels 60 comença a fer instal·lacions en les que insisteix en aspectes de l’arquitectura o l’espai donat, com a Untitled de 1968, on una barrera de neons tanca l’entrada de l’habitació que il·lumina.
 |
| Sense títol, 1990 |
 |
| Untitled, 1987 |
Max Reinhardt
És un artista d'Estats Units el qual va ser pintor, escultor i pioner de l’art conceptual i el minimalisme. Va néixer el 9 de setembre de 1873 a Baden bei Wien, Imperi austrohongarès i va morir el 31 d'octubre de 1943 a Nova York, Estats Units.
Reinhardt és conegut per les seves pintures anomenades pintures negres, a la dècada de 1960, que en un principi semblaven ser simplement llenços pintats de negre, però en realitat estaven compostos per tonalitats de negres. Entre d'altres, aquestes pintures poden interpretar-se com el qüestionament de si pot existir alguna cosa que sigui tan absoluta, fins i tot en el negre, un color que alguns espectadors no el consideren com a tal.
 |
| Untitled |
Untitled
Tony Smith
Smith va néixer el 23 de setembre el 1912 i va morir el 26 de desembre el 1980. Va ser un escultor nord-americà, artista de les arts visuals, i un destacat teòric d'arts i sobretot per les seves escultures d'estil minimalista.
Tony Smith va néixer en South Orange, Nueva Jersey. Inicialmente va iniciar els estudis com arquitecte i en 1939 va treballar amb Frank Lloyd Wright i es va interesa en els blocs modulars de formigó de Wright. També va estudiar pintura a temps parcial a la Lliga de estudiantes de l’art de Nueva York però va començar a esculpir el 1956, quan tenia 44 anys. Les seves primeres exposicions les va realitzar en 1964. Les seves primeres exposicions les va realitzar al 1964.
Die, 1962
Tony Smith
Smith va néixer el 23 de setembre el 1912 i va morir el 26 de desembre el 1980. Va ser un escultor nord-americà, artista de les arts visuals, i un destacat teòric d'arts i sobretot per les seves escultures d'estil minimalista.
Tony Smith va néixer en South Orange, Nueva Jersey. Inicialmente va iniciar els estudis com arquitecte i en 1939 va treballar amb Frank Lloyd Wright i es va interesa en els blocs modulars de formigó de Wright. També va estudiar pintura a temps parcial a la Lliga de estudiantes de l’art de Nueva York però va començar a esculpir el 1956, quan tenia 44 anys. Les seves primeres exposicions les va realitzar en 1964. Les seves primeres exposicions les va realitzar al 1964.
Die, 1962
 |
| Playground, 1962 |
Robert Morris
https://www.youtube.com/watch?v=m6Y6LkZblTk
Robert Morris va néixer a Kansas City, Missouri el 9 de febrer de 1931 i va morir a Kingston, Nova York i va morir el 28 de novembre de 2018. Va ser un artista visual, artista conceptual i escriptor dels Estats Units. Amb Donald Judd, és considerat un dels principals exponents i teòrics del minimalisme, però també va fer importants contribucions al desenvolupament de conceptes d'art de la performance, la instal·lació artística i el land art.
El 1967, Morris va realitzar Steam, un dels primers exemples del land art. Després en les seves galeries afegeix tota una sèrie d'unitats modulars o muntanyes de terra.
El 1971, va dissenyar una instal·lació a la Tate Gallery de Londres, on va omplir la galeria completa amb escultures centrals de plans inclinats i de cubs.
Durant els anys 1970 el desig d'anar més enllà de l'estret camp de l'escultura amb les intervencions en el paisatge.
A la fi de 1970, Morris s'inclina cap a l'art figuratiu. Les seves obres amb accents dramàtics i barrocs estan freqüentment inspirades per la temor de l'Apocalipsi nuclear.
A la dècada de 1990, s'interessa novament pels seus primers treballs, amb la supervisió de la reconstrucció i instal·lació de peces perdudes.
El 1971, va dissenyar una instal·lació a la Tate Gallery de Londres, on va omplir la galeria completa amb escultures centrals de plans inclinats i de cubs. Steam, 1967, land art |
L-Bearns, 1965
Walter De Maria
Walter Joseph De Maria va néixer l’1 d'octubre de 1935 i va morir el 25 de juny de 2013. V ser un artista estatunidenc, escultor, il·lustrador i compositor. Va viure i treballar a Nueva York. La pràctica artística de Walter de Maria està connectada amb l’art minimalista, l'art conceptual i el land art de la dècada de 1960.
 |
| The 2000 Sculpture, 1992 |
 |
| The New York Earth Room, 1977 |
Tadao Ando
Tadao Ando va néixer a Osaka el 13 de setembre de 1941. Actualment té 77 anys. És un arquitecte mitjançant l'autoaprenentatge. Els seus viatge amb molts lectors li van atorgar els coneixements necessaris del seu ofici.
Va visitar edificis dissenyats per famosos arquitectes com Le Corbusier, Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Louis Kahn abans de tornar a Osaka per fundar l'any 1968 el seu estudi: Tadao Ando Architects & Associates.
Va rebutja la utilització de l'arquitectura moderna a les diferents cultures del món. La seva obra combina formes actuals i materials contemporanis amb principis estètics i espacials tradicionals japonesos, destacant en la integració dels edificis dins del seu entorn natural. Utilitza el formigó llis, on resten les empremtes visibles de l'encofrat, per crear plans murals tectònics que serveixen com a superfícies per capturar la llum.
En els seus dissenys Ando rebutja el materialisme consumista de la societat actual visible en moltes obres arquitectòniques. Aquest fet no li impedeix utilitzar en els seus projectes els materials característics de l'època moderna emprant-los de manera que aparentin senzillesa i proporcionin al mateix temps sensacions positives. Entre altres recursos ho aconsegueix mitjançant les formes, la llum o l'aigua. Es basa generalment en trames geomètriques que serveixen de pauta per a l'ordenament dels seus espais.
 |
| Church of the Light, 1989 in Ibaraki, Japan |
 |
Meditation Space UNESCO, 1995 a Paris, France
|
ESQUEMA
PRÀCTICA ARTÍSTICA{MINIMALISME / MINIMAL ART}
IDEA 1:
Per tal de dur a terme aquest projecte, vam pensar de fer una instal·lació, la qual estaria feta a partir de caixes. Dins d'aquestes caixes trobem les obres que vam escollir. Per exemple, podríem trobar peces de rodes, les quals a mesura que fossin avançant, anessin evolucionant fins a arribar a ser altres objectes, però basats en l'objecte inicial.
IDEA 2 (definitiva)
A més a més, se'ns va ocórrer una altra idea per si un cas la primera no fos factible. Vam pensar de fer una representació artística basada en el ball.
Finalment la idea final que se'ns va ocórrer va ser una espècie de transmutació de diferents caixes, així també jugant amb les mides d'aquestes. Dins de les tres caixes aniran dos parelles de caixes per cap, d'una mesura més petita. La primera caixa gran és de color groc, la següent de color vermell, i l'última de color blau, així representant la Bauhaus, i una mica el Pop Art, ja que és un aspecte fonamental en la història del minimalisme, ja que és el moviment artístic que contraria el minimal art.
Seguidament podem veure l'esquema que vam dur a terme a classe, respecte al treball, obra artística que volem fer:
Al tenir tot el projecte finalitzat, només faltava posar-lo en marxa.
Els materials obtinguts els vam comprar en una botiga la qual es diu AKI, allà vam comprar les caixes i les fustes.
Les fustes escollides eran de tres mesurers diferents. A l'AKI podiem haver tallat les fustes de (mesures blogs de fusta) però la maquina de la botiga no podia fer els blocs tan petits (mínim que podia tallar era 15cm) així que varem decidir tallar-les manualment a casa. Abans de sortir de l'AKI també vam agafar les caixes de cartró.
Més tard, vam anar a una botiga molt gran a prop de l'AKI per tal de mirar la pintura, al entrar-hi vam veure unes altres caixes més asequibles i útils per la pràctica. Abans de marxar cap a casa a fer-ho, vam haver de comprar pintura de color blau, vermell i groc per pintar tota la caixa d'un color.
Al final les fustes no les vam haver de tallar nosaltres ja que varem anar a un lloc a prop de casa la María i allà ens van tallar les fustes de manera gratuïta. Només va tardar un dia en tallar-les, a més a més, ens va tallar més peces de les necessàries per si un cas no ens faltessin.
 |
Quan ja teníem el material necessari, vam començar amb la creació artística.
Primerament vam muntar les caixes, una vegada teníem això fet, havíem de començar a pintar.
Vam adonar-nos que les pintures que vam comprar no van ser efectives, aleshores vam haver d'anar a comprar un altre cop caixes i en aquest cas esprais.
Una vegada vam pintar les caixes amb els esprai, vam veure com quedaven els blocs de fusta al seu interior.
Després de veure que quedaven bé, vam portar-lo directament al Bellera per tal de poder montar-lo i fer els últims retocs necessaris.
CONCLUSIÓ
S'ha de dir principalment que vam tenir més d'un problema a l'hora de començar amb la creació, ens vam adonar que la pintura que haviem comprat no era necessària, a més a més a l'haver utilitzat caixes, vam haver d'anar a comprar més. En total vam tornar unes 3 vegades més a la botiga, ja que una van ser les pintures, un altre la quantitat d'aquestes i finalment per les caixes.
En conclusió degut a aquestes complicacions, hem vist com les coses no sempre surten tal com estan previstes, gràcies a això ara podem suposar coses que abans no podríem haver suposat.
