Signic
Spiral Jetty: És una gegantina escultura del moviment d'art, de la terra de l'artista estaunidenc Robert Smithson que està emplaçada al desert de Utah.
Earthworks: És del land art i són construccions humanes que modifiquen el contorn terrestre.
Antropometries: Són les pintures realitzades sobre llenç que tenen forma humana. També s'anomena antropometria a l'estudi de la mesura de les parts del cos humà per tant de fer una figura proporcional. En la definició de Nou Realisme podeu veure una imatge d'antropometries realitzades per Yves Klein.
Acumulacions: És la tècnica artística que consisteix en l'acumulació d'objectes d'una mateixa cosa que s'ajunten per crear una obra d'art. L'escultor Arman treballà aquesta tècnica.
Compressions: És una tècnica artística que realitzen artistes amb màquines hidràuliques que comprenen materials, normalment ferro, per fer obres artístiques.
Còmic: És un gènere narratiu que combina il·lustracions i text. És un producte cultural que busca convèncer a grans públics i te les seves característiques pròpies.
Fotomuntatge: És un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920.
Monocroma: És la pintura, dibuixos, dissenys o fotografies en un color o en tons d'un sol color.
Art concret: Va ser una revista d'art de llengua francesa publicada a París el 1930. Va ser format per un grup d'artistes abstractes que desitjaven diferenciar-se d'uns altres reunits a la revista Cercle et Carré.
Hybrid art: És un moviment d'art contemporani en què els artistes treballen amb àrees frontereres de la ciència i les tecnologies emergents. Els artistes treballen amb camps com la biologia, la robòtica, les ciències físiques, les tecnologies d'interfícies experimentals (com el discurs, el gest, el reconeixement facial), la intel·ligència artificial i la visualització d'informació.
Combine painting: És una obra d'art que incorpora diversos objectes en una superfície de lona pintada, creant una mena d'híbrid entre la pintura i l'escultura.
Merz: És sinònim del estil artístic, Dadà i es remunta a Kurt Schwitters.
Desmaterialització: És quan l'art es un efecte o una acció de destruir o de desmaterialitzar.
Efímer: És quan l'obra de art té una durada molt breu.
Abstracció Postpictòrica o Nova Abstracció: És un terme creat pel crític d'art Clement Greenberg com a títol d'una exposició de la qual fou comissari al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles el 1964. Greenberg deia que havia un nou moviment en la pintura que derivava de l'Expressionisme abstracte dels anys 40 i els 50 però que afavoria l'obertura o claredat en contra dels altres estils pictòrics de la època.
Escultura social: És un concepte d'art establert per l'artista Joseph Beuys que prové de l'art conceptual. Va crear el terme per il·lustrar les seves idees d'art com potencial per transformar la societat. La idea principal de un escultor social es un artista que crea estructures en la societat utilitzant; llenguatge, pensament, acció i objectes.
Fluxus: És una xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX. Es va declarar en contra del tractament de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia i es va proclamar a si mateix com l'antiart.
Happening: És un moviment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.
BodyArt: És l'art visual plàstic que utilitza el cos humà com a objectiu, tema o les dues coses. S'utilitza en accions artístiques, escultura contemporània i vídeo.
Art conceptual: És un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials. En molts casos la idea és l'obra en si mateixa. Al XXI, alguns artistes exposaven únicament un text escrit amb la idea, perquè tota la part visual es generi a la ment de l'espectador.
Accionisme vianes: Es tracta d'un dels aportaments més inquietants i radicals de l'art austríac d'avantguarda, i pot entendre's com una de les conseqüències dels esforços que els artistes de la dècada de 1960 portaven a terme per portar l'art al terreny de l'acció, Fluxus, Body art,...
Tècnica mixta: Es refereix al tipus de material que utilitzar l'autor com oleo i aquarel·la o introdueix objectes d'ús quotidià.
Art naif: És un corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. De caràcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formació acadèmica, destaca per l'ús de colors vius i antinaturalistes i per l'ús de perspectives errònies dutes a terme per la intuïció.
Informalisme: És un moviment pictòric que compèn totes les tèndencies abstractes i gestuals que es va desemvolupar a Europa després de II Guerra Mundial, concidint amb l'expressionime abstracte de EEUU.
Expressionisme abstracte: És el moviment artístic pictòric. És la reacció contra l'art abstacte gemètric surt de la post guerra (1954) defensa l'expressió per damunt l'estètica és un moviment prop de EEUU.
Art informel: És la pintura abstracta desenvolpuat durant els anys 1940 i 1950, fou una reacció al cubisme i es caracteritza per una pinzelada espontània, de goteig i taques de pintura directament provnents del tub de vegades gargots que recorden la cal·ligrafia també és diu tactisme.
Art autre: És conegut com art informel, l'art autre com "art d'un altre tipus" i es va utilitzar per descriure la tendència dominant de l'art abstacte als anys 40 i 50 caracteritzada per un enfocament i improvsatori i una tèndencia molt gestual. També és un art informel però sense forma.
Pintura matèrica: És un corrent pictòrica que a nascut dintre del informalisme, on les seves composicions son realitzades amb l’ús de materials diferents als tradicionals; en els quadres fan servir sorra, vidre, guix,... Les produccions matèriques tenen un paper rellevant les accions de destrucció de la obra fent-lis talls, perforacions. En la pintura matèrica el color és variat i es poden veure les diferencies entre les zones treballades o no amb matèria. La pintura matèrica es va desenvolupar des de finals dels anys 40 i principis dels 50. Es considera que va sorgir a Franca amb la obra de Jean Fautrier i Jean Dubuffet.
Gratage: És una paraula que prové del francès gratar. És una tècnica pictòrica surrealista que consisteix en gratar els pigments de pintura seca sobre la superfície de fusta o llenç. Els efectes depenen de la intensitat del gratat i del gruix de les diferents capes de pintura. Per poder fer aquesta tècnica s’utilitzen punxons, cúter, diferents tipus de papers de vidre,...
Collage: És una paraula que prové del francès coller, que significa enganxar. Obra plàstica confeccionada a partir de trossos d'objectes, papers, fotografies o diaris enganxats sobre un suport pictòric. Es discuteix si va ser primer Picasso o Braque en utilitzar aquesta tècnica, els dos artistes eren cubistes. Aquesta tècnica va causar un gran interès en el món de l’art. I a més a més la seva repercussió va arribar amb moviments com el futurisme i el dadaisme els quals tenen característiques del collage.
Frotage: És una tècnica gràfica que consisteix en refregar amb un llapis o qualsevol material tou (llapis, carbonet, cera,...) amb una fulla de paper o un llenç sobre una superfície amb relleu. D’aquesta manera és fa una mostra de la textura de l’objecte o les formes de la superfície. Segons el material utilitzat varia la qualitat del dibuix.Va ser inventada per Max Ernst en 1925.
Assamblage: És un procés artístic en el qual s'aconsegueix la tridimensional col·locant diferents objectes no artístics molt propers una als altres, és una tècnica germana del collage.
Art brut: És un tema que sorgeix en 1945 per Jean Dubuffet per a referir a l'art creat per gent aliens al món artístic sense una formació acadèmica.
Tachisme: És l 'art imformel.
Objectivitat: És la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescendint de la subjectivitat o del filtre personal.
Subjectivitat: És la propietat de les percepcons, el argument i el llenguatge bàsic en el punt de viista del subjecte, i per tant influits pels interessos i desitjos d'aquest.
Action painting: És un gènere artístic, dintre de les arts plastiques i viculat a l'art d'accó que va sorgr especalemnt a partir dels anys 60 del segle XX, dintre de la pintura no figuativa, i que valora més l'acció el gest de pintar que el resultat de l'obra pictòrica acabada.
Dripping: És una tècnica pictòrica on es deixa gotejar o s'esquitxa pintura sobre un llenç. Jackson Pollock fou dels artistes més importants que l'utilitzà.
Colorfields: És un estil de pintura abstracte que s'orgueix entre els anys 40 i 50 a Nova York que consisteix en pintar grans extensions del llenç d'un sol color i de manera uniforme, dissimulant el màxim possible la pinzellada. Això ho feien perquè volien donar protagonisme al color, tractant-lo com un subjecte en si mateix, no com un simple ornament.
Automatisme: És una definicó de surrelaisme per el qual s'intenta expressar, vermalment, per escrit o de qualsevol altre manera, el funcionament real del pensament.
Gestual: És l'art que es crea mitjançant moltes línies que creen moviment i donen expressió al dibuix. Normalment són cossos en postures en moviment.
Espacialisme: És una forma d'expressió artística que va aparèixer durant la Segona Guerra Mundial, creada per Lucio Fontana i consistia en la creació d'un espai matèries i elements buits, llum i colors i expastats.
Percepcio visual: És l'interpretació que fan els nostres ulls del que tenen al davant, del que perceben.
Trampantojo, trompel'oeil: És la tècnica pictòrica on amb l'ús de perspectiva, clarobscurs i la pintura a l'oli, es crea una obra qur dona la sensació que és una imatge real.
Constructivisme rus: És el moviment sociopolític i artístic (especialment arquitectònic) que va sorgir l'any 1914 a, com bé diu el nom, Rússia, tot i que no es va estendre arreu del territori fins després de la Revolució de l'Octubre. El constructivisme rus es relaciona amb el suprematisme, la tendència artística on predominen les formes geomètriques, i el cubisme abstracte, anomenat raionisme, és el moviment on predominen ratlles, llamps de colors col·locats de manera ordenada en l'espai pictòric. Com que va ser un moviment coetani a l'URSS, va servir per difondre la propaganda Revolucionària típica de llavors, sempre, però, des de les formes geomètriques simples i els colors plans.
Art cinètic: És el moviment artístic que es caracteritza per crear moviment a través d'elements visuals i il·lusions òptiques.
Optical art /Art òptic/ Op art: És el moviment pictòric nascut als Estats Units que busca crear la sensació de moviment però sempre des de la segona dimensió, des del pla, enganyant l'ull amb tota mena d'il·lusions òptiques. Té una base matemàtica al darrere, no hi ha res a l'atzar. Els principals representants són Victor Vasarely i Bridget Riley.
Puntillisme: És una tècnica artística que consisteix a fer una obra mitjançant l'ús de diminuts punts. Apareix per primera vegada en 1884. En una distància determinada aquestes partícules diminutes es barregen òpticament i el resultat havia de produir una intensitat de colors molt més gran que qualsevol barreja de pigments.
Impressionisme: És un moviment pictòric francès de finals del segle XIX que va aparèixer com reacció contra l'art acadèmic, és el punt partida de l'art contemporani. És pintaven paisatges relas amb pinzellades visibles de colors que juntes creeaven la imatge.
Orfisme: És una tendència que surt del cubisme per a proclamar la supremacia del color, on es dona importància a l'ús de colors, la no-figuració, formes geomètriques i sensació de dinamisme.
Neoplasticisme: És un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917. Va ser un moviment que uneix totes les formes de creació artística. Es buscava l'equilibri i l'harmonia dels elements i la naturalesa.
Mobiles: És un moviment rotatiu al voltant d'una obra. És molt caraterstic famòs artista Calder.
Stabiles: És un tipus d'escultura abstracta monumentals i estables.
Persistencia retiniana: És la capacitat visual dels nostres ull on es manté la imatge del que hem vist uns segons després de percebre-ho.
Psicologia gestaltica: És un tipus de psicologia que es basa en la percepció del que veu una persona del que està passant, com la persona ho viu. Aquesta psicologia gestaltica estaria en ela artistes i la seva manera de pintar el que veuen i senten, no només el que és veu.
Intervenció: És la capacita que consisteix en transformar, modificar un espai o obra en una nova peça artística totalment diferent.
Site-specific: És obra d'art creada per existir en un lloc determinat. Normalment, l'artista té en compte la ubicació mentre planeja i crea l'obra d'art.
Abstracció lírica: És la tècnica d'expressió artística de l'art abstracte que es basa en expressar les seves emocions. Normalment es feia a través de la pintura a l'oli o en l'acuarel·la i va ser creada per Kandinski.
Art públic: Són les obres d'art dissenyades per ocupar un espai públic, de forma que tothom pugui accedir-hi.
Spiral Jetty: És una gegantina escultura del moviment d'art, de la terra de l'artista estaunidenc Robert Smithson que està emplaçada al desert de Utah.
Earthworks: És del land art i són construccions humanes que modifiquen el contorn terrestre.
Antropometries: Són les pintures realitzades sobre llenç que tenen forma humana. També s'anomena antropometria a l'estudi de la mesura de les parts del cos humà per tant de fer una figura proporcional. En la definició de Nou Realisme podeu veure una imatge d'antropometries realitzades per Yves Klein.
Acumulacions: És la tècnica artística que consisteix en l'acumulació d'objectes d'una mateixa cosa que s'ajunten per crear una obra d'art. L'escultor Arman treballà aquesta tècnica.
Compressions: És una tècnica artística que realitzen artistes amb màquines hidràuliques que comprenen materials, normalment ferro, per fer obres artístiques.
Còmic: És un gènere narratiu que combina il·lustracions i text. És un producte cultural que busca convèncer a grans públics i te les seves característiques pròpies.
Fotomuntatge: És un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920.
Hard edge: És un gènere artístic que s'expressa bàsicament mitjançant tècniques pictòriques en què es troben transicions abruptes entre àrees de color, que generalment són d'un sol color, sovint primari, invariable. Les transicions de color es donen al llarg de línies rectes i predominen les línies geomètriques.
Monocroma: És la pintura, dibuixos, dissenys o fotografies en un color o en tons d'un sol color.
Art concret: Va ser una revista d'art de llengua francesa publicada a París el 1930. Va ser format per un grup d'artistes abstractes que desitjaven diferenciar-se d'uns altres reunits a la revista Cercle et Carré.
Hybrid art: És un moviment d'art contemporani en què els artistes treballen amb àrees frontereres de la ciència i les tecnologies emergents. Els artistes treballen amb camps com la biologia, la robòtica, les ciències físiques, les tecnologies d'interfícies experimentals (com el discurs, el gest, el reconeixement facial), la intel·ligència artificial i la visualització d'informació.
Combine painting: És una obra d'art que incorpora diversos objectes en una superfície de lona pintada, creant una mena d'híbrid entre la pintura i l'escultura.
Merz: És sinònim del estil artístic, Dadà i es remunta a Kurt Schwitters.
Desmaterialització: És quan l'art es un efecte o una acció de destruir o de desmaterialitzar.
Efímer: És quan l'obra de art té una durada molt breu.
Shaped Canvas: És una nova creació de A F. Stella on va canviar el format del quadre i té moltes formes, triangle, polígons, cercle...
Abstracció Postpictòrica o Nova Abstracció: És un terme creat pel crític d'art Clement Greenberg com a títol d'una exposició de la qual fou comissari al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles el 1964. Greenberg deia que havia un nou moviment en la pintura que derivava de l'Expressionisme abstracte dels anys 40 i els 50 però que afavoria l'obertura o claredat en contra dels altres estils pictòrics de la època.
Escultura social: És un concepte d'art establert per l'artista Joseph Beuys que prové de l'art conceptual. Va crear el terme per il·lustrar les seves idees d'art com potencial per transformar la societat. La idea principal de un escultor social es un artista que crea estructures en la societat utilitzant; llenguatge, pensament, acció i objectes.
Fluxus: És una xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX. Es va declarar en contra del tractament de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia i es va proclamar a si mateix com l'antiart.
Happening: És un moviment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.
Art d'acció: És una representació artística sense aspectes molt dramàtics que té com a finalitat aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar-se algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals, les coses del dia dia...
BodyArt: És l'art visual plàstic que utilitza el cos humà com a objectiu, tema o les dues coses. S'utilitza en accions artístiques, escultura contemporània i vídeo.
Art conceptual: És un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials. En molts casos la idea és l'obra en si mateixa. Al XXI, alguns artistes exposaven únicament un text escrit amb la idea, perquè tota la part visual es generi a la ment de l'espectador.
Accionisme vianes: Es tracta d'un dels aportaments més inquietants i radicals de l'art austríac d'avantguarda, i pot entendre's com una de les conseqüències dels esforços que els artistes de la dècada de 1960 portaven a terme per portar l'art al terreny de l'acció, Fluxus, Body art,...
Tècnica mixta: Es refereix al tipus de material que utilitzar l'autor com oleo i aquarel·la o introdueix objectes d'ús quotidià.
Art naif: És un corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. De caràcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formació acadèmica, destaca per l'ús de colors vius i antinaturalistes i per l'ús de perspectives errònies dutes a terme per la intuïció.
Informalisme: És un moviment pictòric que compèn totes les tèndencies abstractes i gestuals que es va desemvolupar a Europa després de II Guerra Mundial, concidint amb l'expressionime abstracte de EEUU.
Expressionisme abstracte: És el moviment artístic pictòric. És la reacció contra l'art abstacte gemètric surt de la post guerra (1954) defensa l'expressió per damunt l'estètica és un moviment prop de EEUU.
Art informel: És la pintura abstracta desenvolpuat durant els anys 1940 i 1950, fou una reacció al cubisme i es caracteritza per una pinzelada espontània, de goteig i taques de pintura directament provnents del tub de vegades gargots que recorden la cal·ligrafia també és diu tactisme.
Art autre: És conegut com art informel, l'art autre com "art d'un altre tipus" i es va utilitzar per descriure la tendència dominant de l'art abstacte als anys 40 i 50 caracteritzada per un enfocament i improvsatori i una tèndencia molt gestual. També és un art informel però sense forma.
Pintura matèrica: És un corrent pictòrica que a nascut dintre del informalisme, on les seves composicions son realitzades amb l’ús de materials diferents als tradicionals; en els quadres fan servir sorra, vidre, guix,... Les produccions matèriques tenen un paper rellevant les accions de destrucció de la obra fent-lis talls, perforacions. En la pintura matèrica el color és variat i es poden veure les diferencies entre les zones treballades o no amb matèria. La pintura matèrica es va desenvolupar des de finals dels anys 40 i principis dels 50. Es considera que va sorgir a Franca amb la obra de Jean Fautrier i Jean Dubuffet.
Gratage: És una paraula que prové del francès gratar. És una tècnica pictòrica surrealista que consisteix en gratar els pigments de pintura seca sobre la superfície de fusta o llenç. Els efectes depenen de la intensitat del gratat i del gruix de les diferents capes de pintura. Per poder fer aquesta tècnica s’utilitzen punxons, cúter, diferents tipus de papers de vidre,...
Max
Ernst va crear la tècnica surrealista del grattage amb Joan Miró.
Collage: És una paraula que prové del francès coller, que significa enganxar. Obra plàstica confeccionada a partir de trossos d'objectes, papers, fotografies o diaris enganxats sobre un suport pictòric. Es discuteix si va ser primer Picasso o Braque en utilitzar aquesta tècnica, els dos artistes eren cubistes. Aquesta tècnica va causar un gran interès en el món de l’art. I a més a més la seva repercussió va arribar amb moviments com el futurisme i el dadaisme els quals tenen característiques del collage.
Frotage: És una tècnica gràfica que consisteix en refregar amb un llapis o qualsevol material tou (llapis, carbonet, cera,...) amb una fulla de paper o un llenç sobre una superfície amb relleu. D’aquesta manera és fa una mostra de la textura de l’objecte o les formes de la superfície. Segons el material utilitzat varia la qualitat del dibuix.Va ser inventada per Max Ernst en 1925.
Assamblage: És un procés artístic en el qual s'aconsegueix la tridimensional col·locant diferents objectes no artístics molt propers una als altres, és una tècnica germana del collage.
Art brut: És un tema que sorgeix en 1945 per Jean Dubuffet per a referir a l'art creat per gent aliens al món artístic sense una formació acadèmica.
Tachisme: És l 'art imformel.
Objectivitat: És la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescendint de la subjectivitat o del filtre personal.
Subjectivitat: És la propietat de les percepcons, el argument i el llenguatge bàsic en el punt de viista del subjecte, i per tant influits pels interessos i desitjos d'aquest.
Action painting: És un gènere artístic, dintre de les arts plastiques i viculat a l'art d'accó que va sorgr especalemnt a partir dels anys 60 del segle XX, dintre de la pintura no figuativa, i que valora més l'acció el gest de pintar que el resultat de l'obra pictòrica acabada.
Dripping: És una tècnica pictòrica on es deixa gotejar o s'esquitxa pintura sobre un llenç. Jackson Pollock fou dels artistes més importants que l'utilitzà.
Colorfields: És un estil de pintura abstracte que s'orgueix entre els anys 40 i 50 a Nova York que consisteix en pintar grans extensions del llenç d'un sol color i de manera uniforme, dissimulant el màxim possible la pinzellada. Això ho feien perquè volien donar protagonisme al color, tractant-lo com un subjecte en si mateix, no com un simple ornament.
Automatisme: És una definicó de surrelaisme per el qual s'intenta expressar, vermalment, per escrit o de qualsevol altre manera, el funcionament real del pensament.
Gestual: És l'art que es crea mitjançant moltes línies que creen moviment i donen expressió al dibuix. Normalment són cossos en postures en moviment.
Espacialisme: És una forma d'expressió artística que va aparèixer durant la Segona Guerra Mundial, creada per Lucio Fontana i consistia en la creació d'un espai matèries i elements buits, llum i colors i expastats.
Percepcio visual: És l'interpretació que fan els nostres ulls del que tenen al davant, del que perceben.
Trampantojo, trompel'oeil: És la tècnica pictòrica on amb l'ús de perspectiva, clarobscurs i la pintura a l'oli, es crea una obra qur dona la sensació que és una imatge real.
Constructivisme rus: És el moviment sociopolític i artístic (especialment arquitectònic) que va sorgir l'any 1914 a, com bé diu el nom, Rússia, tot i que no es va estendre arreu del territori fins després de la Revolució de l'Octubre. El constructivisme rus es relaciona amb el suprematisme, la tendència artística on predominen les formes geomètriques, i el cubisme abstracte, anomenat raionisme, és el moviment on predominen ratlles, llamps de colors col·locats de manera ordenada en l'espai pictòric. Com que va ser un moviment coetani a l'URSS, va servir per difondre la propaganda Revolucionària típica de llavors, sempre, però, des de les formes geomètriques simples i els colors plans.
Art cinètic: És el moviment artístic que es caracteritza per crear moviment a través d'elements visuals i il·lusions òptiques.
Optical art /Art òptic/ Op art: És el moviment pictòric nascut als Estats Units que busca crear la sensació de moviment però sempre des de la segona dimensió, des del pla, enganyant l'ull amb tota mena d'il·lusions òptiques. Té una base matemàtica al darrere, no hi ha res a l'atzar. Els principals representants són Victor Vasarely i Bridget Riley.
Puntillisme: És una tècnica artística que consisteix a fer una obra mitjançant l'ús de diminuts punts. Apareix per primera vegada en 1884. En una distància determinada aquestes partícules diminutes es barregen òpticament i el resultat havia de produir una intensitat de colors molt més gran que qualsevol barreja de pigments.
Impressionisme: És un moviment pictòric francès de finals del segle XIX que va aparèixer com reacció contra l'art acadèmic, és el punt partida de l'art contemporani. És pintaven paisatges relas amb pinzellades visibles de colors que juntes creeaven la imatge.
Orfisme: És una tendència que surt del cubisme per a proclamar la supremacia del color, on es dona importància a l'ús de colors, la no-figuració, formes geomètriques i sensació de dinamisme.
Neoplasticisme: És un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917. Va ser un moviment que uneix totes les formes de creació artística. Es buscava l'equilibri i l'harmonia dels elements i la naturalesa.
Mobiles: És un moviment rotatiu al voltant d'una obra. És molt caraterstic famòs artista Calder.
Stabiles: És un tipus d'escultura abstracta monumentals i estables.
Art abstracte: És un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX. Aquest art deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions.
Persistencia retiniana: És la capacitat visual dels nostres ull on es manté la imatge del que hem vist uns segons després de percebre-ho.
Psicologia gestaltica: És un tipus de psicologia que es basa en la percepció del que veu una persona del que està passant, com la persona ho viu. Aquesta psicologia gestaltica estaria en ela artistes i la seva manera de pintar el que veuen i senten, no només el que és veu.
Intervenció: És la capacita que consisteix en transformar, modificar un espai o obra en una nova peça artística totalment diferent.
Site-specific: És obra d'art creada per existir en un lloc determinat. Normalment, l'artista té en compte la ubicació mentre planeja i crea l'obra d'art.
Abstracció lírica: És la tècnica d'expressió artística de l'art abstracte que es basa en expressar les seves emocions. Normalment es feia a través de la pintura a l'oli o en l'acuarel·la i va ser creada per Kandinski.
Art públic: Són les obres d'art dissenyades per ocupar un espai públic, de forma que tothom pugui accedir-hi.
Film style: Són tècniques de pel·lícules reconeixibles utilitzades pels realitzadors per donar-los canvis específics o valor per al seu treball. Pot incloure tots els aspectes en la realització d'una pel·lícula: so, diàleg, cinematografia o actitud.
Target: És la paraula que fa referncia al públic al qual està dirigit l'anunci o campanya publicitària.
Nou Realisme: És el moviment que vol unir la vida amb l'art i mostrar la realitat, el seu entorn i els seus defectes, mostrant el pitjor del capitalisme. Per això molts d'ells feien les seves obres a partir d'objectes reciclats.
Nova Objectivitat: És el corrent artístic que sorgeix en contra de l'expressionisme que vol mostrar a través del realisme, com era la societat objectivament parlant.
Dadaisme o Dadà: És un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se contra les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.
Postimpressionisme: És l'estil artístic que aparegué tot seguit a l'impressionisme i volia expressar encara millor les emocions que l'estil anterior, encara que seguien utilitzant diversos colors vius i pinzellades remarcades.
Target: És la paraula que fa referncia al públic al qual està dirigit l'anunci o campanya publicitària.
Hiperrealisme: És l'estil artístic on es treballen minuciosament les pintures de tal manera que el resultat sembla una còpia exacta de la realitat. Va aparèixer el segle XX.
Nova Objectivitat: És el corrent artístic que sorgeix en contra de l'expressionisme que vol mostrar a través del realisme, com era la societat objectivament parlant.
Dadaisme o Dadà: És un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se contra les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.
Postimpressionisme: És l'estil artístic que aparegué tot seguit a l'impressionisme i volia expressar encara millor les emocions que l'estil anterior, encara que seguien utilitzant diversos colors vius i pinzellades remarcades.
Primitivisme: És el moviment artístic on es representen les imatges com ho feien els homes de les cavernes de fa segles i serveix als artistes per mostrar les seves idees. Uns artistes que van utilitzar aquest moviment van ser Paul Gauguin i Jean-Michel Basquiat.
Surrealisme: És el corrent artístic utilitzat sobretot a la pintura i a la literatura que vol trencar amb tot l'anterior i vol destacar la importància dels elements que provenen dels somnis i de la imaginació, sense sentit.
Realisme màgic: És el corrent artístic de les primeres avantguardes que consisteix a representar el misteri i l'estranyesa de les coses quotidianes amb imatges realistes.
Shasei: És el terme que consisteix en pintar mostrant l’atmosfera del moment, de l’ànima, i utilitzen la imatge per transmetre-ho.
Advergame: És el joc creat expressament per a publicitar un producte, on aquest és el centre de tot el videojoc.
Land art o Earth art: És el moviment artístic contemporani on es treballa a l'exterior i es vol estendre la importància del medi ambient a la societat i es fan creacions artístiques en un paisatge.
Net.art: És l'art format pel conjunt de pràctiques artístiques realitzades en i per a les xarxes tecnològiques.
Contra publicitat: És la forma de criticar a la publicitat canviant els seus missatges, encara que s'acaba fent publicitat del producte que es critica.
Ready-made: És l'art on s'utilitzen objectes que no estan considerats com art, objectes quotidians que normalment no s'utilitzen per a crear obres.
Màrqueting: És les tècniques programades destinades a millorar la comercialització.
Màrqueting: És les tècniques programades destinades a millorar la comercialització.
Planner: És la persona d'una empresa que s'encarrega de crear estratègies per vendre.
Dau al set: És un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró. Els membres fundadors van ser el poeta Joan Brossa (que va crear el nom del grup i de la revista), el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç (director de la revista), Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats (editor i impressor de la revista).
Ideograma: És l'element gràfic, signe que serveix per representar conceptes. Un exemple seria una bombeta encesa, que representa una idea.
Espot: És l'anunci d'una durada de mig minut o menys que té la funció de captivar el públic, despertar interès en aquest i estimular el seu desig per a consumir la marca anunciada.
In-game: És la publicitat que es col·loca a dins de videojocs. Pot estar ocultada o no.
Videoart: És l'estil artístic que fa servir el vídeo per expressar una idea o emoció i els espectadors poden participar més a la creació. El videoart barreja tant sons com imatges.
Briefing: És el document que el client de l'agència publicitària li entrega a aquesta tot especificant els detalls del seu futur anunci: valors que vol transmetre, objectius, el públic a qui va dirigit, possibles competidors,...
Contrabriefing: És un document on se li especifica a aquest què li falta o què ha d'esmenar per a que ells puguin començar la tasca per tenir el briefing ben fet.
Contrabriefing: És un document on se li especifica a aquest què li falta o què ha d'esmenar per a que ells puguin començar la tasca per tenir el briefing ben fet.
Underground: Són manifestacions artístiques o estils de vida diferents de la de la majoria de la gent, no segueixen les tradicions, les tendències... ignoren la cultura oficial anant a la seva.
Serigrafia: És un procediment d'estampació planogràfic, sense relleu, i per això no es pot considerar un gravat. Es realitza mitjançant estergit, a través d'un teixit poròs, pel qual un corró o rasqueta fa passar la tinta o pintura.
Tipografia: És l'art que consisteix a dissenyar i imprimir textos o dibuixos sobre paper amb gravats o tipus mòbils als quals s'entinten i es posen a pressió sobre la superfície del paper.
Instal·lació: És la forma de manifestació artística on es col·loquen diferents elements en un espai que poden estar manipulats o no.
Process art: És un moviment artístic, un sentiment creatiu i un punt de vista sobre el món on el producte final de l'art i l'artesania no és el centre d'atenció principal.
Performance: L'art d'acció o acció artística és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida.
Pop art: És el moviment artístic basat en imatges de la cultura popular que tothom coneix i es veuen en mitjans de comunicació, transforma la quotidianitat en art.
Abatiment: És el moviment de rotació que porta un pla i les figures que conté sobre un altre pla. I també és el desviament d'una embarcació respecte al rumb indicat i que està provocat per l'acció del vent.
