LE NOUVEAU CHAPEAU
HISTÒRIA DEL BARRET
El barret és un adorn al cap que des de fa anys ens diferencia d'altres espècies.
Portar barret no era molt habitual, sinó un acte ple de significació ja que atorgava atributs màgics i socialment destacables als que ho lluïen al seu cap. Les deesses de la fertilitat, repartides per jaciments de tot Europa, ens donen una bona prova d'això. La coneguda Venus de Willendorf, ja ens mostrava com les dones utilitzaven una espècie de malla per al cabell que confeccionaven amb fibres vegetals.
Els primers barrets van ser creats amb pells d'animals per protegir-se del fred, sobretot a les latituds del nord. A les zones amb climes més càlids els barrets es feien amb joncs o palles, ja que com el seu propi nom indica el barret va ser concebut per donar ombra.
Aquesta necessitat per fabricar barret va aparèixer per protegir-se del sol i de la pluja, principalment per la gent treballadora. Els primers barrets es feien de feltre i llana. Els barrets dels antics eren generalment blancs, tal com els veiem en molts dels vaixells pintats que queden de l'antiguitat.
A més a més els barrets van tenir els seus orígens en els antics imperis; a Egipte ja s'utilitzaven diversos tipus de vestits, però un dels antecedents més reconeguts del barret era el cap de frigio, un barret d'origen persa que els grecs utilitzava per simbolitzar tot. A Grècia també apareixien els pilleus i els petasus, sent el petasus el primer barret que tenia ala.
 |
| Barret frigi, marbre de Paros, segle II |
 |
| Barret pili, estàtua colossal de l'antiguitat tardana al Capitoli de Roma |
 |
| Barret de castor |
En les pintures de les tombes tebanes del segle XVI a.C hi apareixen egipcis amb diferents ornaments al cap:
- Es creu que el capell frigio, és molt similar al que fan servir els dibuixos animats.
- Els Pitufos, barret utilitzat en l'Antiga Grècia, segle XII a.C, i que més endavant es va utilitzar com a símbol de llibertat, va ser un dels primers barrets pròpiament dits , però sense ales.
En l'Edat Medieval el terme francès chapó es va utilitzar per referir-se a tot tipus de corones de flors que es lluïen sobre el cap. Un adorn que agradava molt a les joves d'aquella època. Amb el pas del temps aquest costum va anar-se'n i el terme chapó va passar a utilitzar-los per denominar als barrets per a l'home.
En el cas de les dones l'obligació de cobrir-se el cap prové de l'Església, les dones casades no podien mostrar el cabell. A partir d'aquest moment, a la edat mitjana podem començar a parlar dels vels, els mantells ... fins arribar als grans i exagerats tocats del final de l'Edat Mitjana, com els barrets punxeguts, tipus cucurucho, que alguns historiadors relacionen amb els pinacles de les catedrals gòtiques.
 |
| Barret punxegut |
 |
| Tocat papallona |
Mentre en Europa en l'època medieval les senyores lluïen complicats barrets, les dames espanyoles i italiana lluïen barrets molt més senzills i naturals.
La varietat de barrets i tocats és molt àmplia al llarg de l'Edat mitjana, però el poble es decantava per aquells barrets que els protegien del sol, del fred i de la pluja.
També al segle XIV els barrets s'utilitzaven per una necessitat de revelar l'estat social i cultural durant el Renaixement. Integrants de la monarquia ho usaven per a diferenciar-se d'altres classes socials. Mentre la monarquia es distingia amb barrets grans i vistosos, fets de vellut i adornats amb cintes, pedres precioses i plomes, el poble feia servir caputxes, caputxes o barrets austers i petits. Al segle XVI, l'èxit del barret de feltre es va expandir cap a l'Imperi Otomà, on usaven el feltre de les catifes per fer el conegut fez o tarbush: els barrets masculins sense ales que consten d'un cilindre amb tapa.
 |
| Fez o tarbush tradicional |
Al segle XVIII, la ciutat de Milà va començar a ser coneguda com el lloc on es feien els barrets de millor qualitat per a les dones. Les modistes de barrets van guanyar fama, no només per crear models únics de barrets i boines, sinó també per agregar accessoris originals i elegants per complementar qualsevol vestit.
A França, els barrets per als homes van començar a ser més senzills durant el segle XVIII. Va predominar l'estil tricorni, és a dir, amb ala plegada al voltant del cap i formant dues puntes, més conegut com l'estil utilitzat per Napoleó. La Revolució Francesa, 1789, va posar fi a l'ús de les perruques per als homes, encara que els barrets, molt senzills, es van continuar fent servir.
Durant l'època de Maria Antonieta, es van cometre els majors excessos pel que fa als models de barrets que lluïen les dones. Exageracions en mides, formes i composicions. Aquests barrets van causar el rebuig general del poble que els va considerar una forma d'ostentació molt desconsiderada.
 |
| Maria Antonieta, pel·lícula de Sofia Coppola |
 |
| Retratada por Vigee Lebrun en 1783 |
 |
| María Antonieta amb els seus nens i un dels seus barrets |
 |
| Tocats de María Antonieta
María Antonieta un estil del XVIII francés aplicat a la moda l'estética, a la decoració…
Una imatge característica de Maria Antonieta, que Sofía Coppola va retrata a la perfecció, en la estètica femenina, capritxosa i frívola de la última reina de França. En la pel·lícula que van fer de la reina de Franca on és representa molt la seva estètica.
|
 |
| Diferents barrets de Maria Antonieta |
Recolzat per la reina, Léonard l'Ainé, perruquer oficial de Maria Antonieta, revoluciona l'estètica del moment i implanta l'anomenada moda POUF.
Aquesta moda va tenir un gran èxit que es va convertir en la marca del període, decorant els cabells amb ornaments i objectes, barrets i adorns altíssims amb superestructures de gasa, flors i plomes que impedien a les dames trobar carruatges prou alts per entrar, i molt sovint se'ls veia inclinades, o mantenint els seus caps adornats fora de la finestra.
Les dimensions eren tan grans que d'aquells tocats que per la seva "construcció" els perruquers havien de pujar-se a escaletes.
Els barrets de l'església sempre han estat presents sobretots en els clergats i la plebs utilitzant capelles o capirotes. Però ha part de aquest hi ha molts més barrets utilitzats a l'església:
La mita es tracta de la peça de roba alta, amb dos pics a la part superior, que els bisbes vesteixen en les grans solemnitats i en les misses. La mitra va substituir al segle X a la tiara, una banda d'or, però segueix mantenint el seu caràcter de símbol d'autoritat i poder.
Abans del Concili Vaticà II, aquest capell es portava en els temples i en celebracions sagrades, amb algunes excepcions. Es tracta d'una gorra quadrangular de seda rematat amb una borla. És una peça característica dels bisbes i cardenals, normalment de color morat i vermell.
El Camauro és una gorra, fet a força de pèl de camell. És vermell i té un rivet blanc d'ermini. Es pot confondre amb un barret nadalenc es perquè s'utilitzava a l'hivern per substituir la birreta. També va caure en desús després del pontificat de Joan XXIII. Benet XVI el va recuperar al desembre de 2005. El seu ús està prohibit per a celebracions litúrgiques.
Aquest casquet de seda, blanc cobreix la coroneta de bisbes i alguns altres eclesiàstics. Només poden treure-se'l davant Déu o en el cas de cardenals i bisbes, en senyal de respecte davant el Vicari de Crist, vegeu, el Papa. El seu ús no es limita a les celebracions, sinó que s'usa també fora d'elles.
És una altra de les peces recuperades per Benet XVI. Barret d'ala ampla que Joan Pau II va portar ocasionalment en les seves visites a països calorosos. També aquest barret formava part habitualment de la vestimenta de Joan XXIII. És bastant habitual entre el clergat catòlic i el seu nom fa al·lusió a la semblança entre l'ala del mateix amb els anells del planeta Saturn. El seu ús és optatiu, però mai durant oficis religiosos.
 |
| Mita |
 |
| Birreta |
 |
| Camauro |
 |
| Solideo |
 |
| Saturno |
TIPUS DE BARRETS
Barret FLOPPY:
Barret clàssic d'ala ampla emmotllable. Popular durant la dècada dels 60 gràcies al moviment hippy.
Avui dia s'utilitza per a l'estil neohippie i bohemi que barregen a parts iguals l'elegància i la informalitat. És perfecta per protegir la cara del sol durant l'estiu i com a complement durant l'hivern.
Jodie Foster a Taxi Driver i a Brigitte Bardot van ser els seus precursores.
Barret TRILBY:
Barret que té la part davantera de l'ala està inclinada cap avall i poden estar fets de tweed, llana, palla o feltre. No obstant això, si l'ala del Trilby apuntés cap amunt en comptes de cap avall s'anomena PLAYER, un barret associat al jazz.
Barret FLOPPY:
Barret clàssic d'ala ampla emmotllable. Popular durant la dècada dels 60 gràcies al moviment hippy.
Avui dia s'utilitza per a l'estil neohippie i bohemi que barregen a parts iguals l'elegància i la informalitat. És perfecta per protegir la cara del sol durant l'estiu i com a complement durant l'hivern.
Jodie Foster a Taxi Driver i a Brigitte Bardot van ser els seus precursores.
 |
| FLOPPY |
Barret que té la part davantera de l'ala està inclinada cap avall i poden estar fets de tweed, llana, palla o feltre. No obstant això, si l'ala del Trilby apuntés cap amunt en comptes de cap avall s'anomena PLAYER, un barret associat al jazz.
Es d'origen anglès que s'utilitzava inicialment en caceres. Al principi va ser considerat com el little fedora, o el petit fedora en espanyol. En els anys 60 i 70 va ser considerat com un barret de dona.
Barret d'entre temps, encara que es pot usar en qualsevol època de l'any.
Barret FEDORA:
Es tracta d'un barret de feltre i ala mitjana o ampla.
El fedora formava part dels looks masculins de la primera meitat del segle XX i es va popularitzar gràcies als gàngsters de l'època.
Actualment es recomanable per a l'hivern i és sinònim del més pur streetstyle.
Barret d'entre temps, encara que es pot usar en qualsevol època de l'any.
 |
| TRILBY |
Barret FEDORA:
Es tracta d'un barret de feltre i ala mitjana o ampla.
El fedora formava part dels looks masculins de la primera meitat del segle XX i es va popularitzar gràcies als gàngsters de l'època.
Actualment es recomanable per a l'hivern i és sinònim del més pur streetstyle.
 |
| FEDORA |
Barret CANOTIER VENECIÀ:
És lleuger, fresc i fàcil de portar. Està fret de palla rígida, de copa i ala planes. És perfecte per a l'estiu.
Els primers a portar-van ser els gondolers venecians, de manera que eren barrets típicament masculins. Va tenir el seu màxim apogeu en els anys 20, moment en el qual les classes benestants van començar a popularitzar-lo.
Barret FLOPPY:
Barret clàssic d'ala ampla emmotllable. Va ser molt popular durant la dècada dels 60 gràcies al moviment hippy.
Actualment s'utilitza per a l'estil neohippie i bohemi que barregen a parts iguals l'elegància i la informalitat. És perfecta per protegir la cara del sol durant l'estiu i com a complement durant l'hivern.
Barret PAMELA:
Barret de palla femení d'ala molt ampla. Té molta elegància i pot utilitzar-se per a protegir-se del sol i per a esdeveniments diürns de tota mena. A més, complementarà a la perfecció els vestits més formals.
 |
| CANOTIER VENECIÀ |
Barret FLOPPY:
Barret clàssic d'ala ampla emmotllable. Va ser molt popular durant la dècada dels 60 gràcies al moviment hippy.
Actualment s'utilitza per a l'estil neohippie i bohemi que barregen a parts iguals l'elegància i la informalitat. És perfecta per protegir la cara del sol durant l'estiu i com a complement durant l'hivern.
|
| FLOPPY |
Barret PAMELA:
Barret de palla femení d'ala molt ampla. Té molta elegància i pot utilitzar-se per a protegir-se del sol i per a esdeveniments diürns de tota mena. A més, complementarà a la perfecció els vestits més formals.
 |
| PAMELA |
Barret BOMBÍ:
Es tracta d'un barret clàssic i rígid, d'ala estreta, de copa esfèrica baixa i confeccionat en feltre.
És un barret anglès que va consagrar la seva popularitat gràcies als corredors de Borsa i als banquers de la City de Londres.
Actualment es fa referencia als gentleman anglesos.
 |
| BOMBÍN |
Barret de COPA:
Barret clàssic, alt, amb la copa plana i l'ala àmple. Es fan de feltre, de pell de castor i fins i tot de seda.
Va ser utilitzat per homes de classe alta en el segle XIX i principis del XX, tenint la seva màxima esplendor en l'any 1820. Avui dia és el barret més formal, d'ús restringit a determinades cerimònies i ocasions festives de rellevància, acompanyant usualment al frac o al jaqué.
TURBANT:
És una tela enrotllada al cap que cobreix els cabells i emmarca el rostre de qui el porta.
Prové del continent asiàtic, originalment usat pels homes en algunes cultures àrabs.
Actualment és utilitzat per dones. És perfecte per a esdeveniments en els quals les ales dels barrets no siguin aconsellables. Cada vegada s'esta ficant més en la societat sobretot en la moda.
GORRA:
 |
| BARRET DE COPA |
TURBANT:
És una tela enrotllada al cap que cobreix els cabells i emmarca el rostre de qui el porta.
Prové del continent asiàtic, originalment usat pels homes en algunes cultures àrabs.
Actualment és utilitzat per dones. És perfecte per a esdeveniments en els quals les ales dels barrets no siguin aconsellables. Cada vegada s'esta ficant més en la societat sobretot en la moda.
 |
| TURBANT |
GORRA:
És un barret pla, còmode i fàcil de portar.
Sempre s'ha identificat com un barret esportiu, avui dia es fa servir per portar el conegut SPORTU CHIC, tota una tendència en el streetstyle.
Actualment és tot un bàsic i una arma imprescindible contra el sol i la pluja.
FRASES:
Actualment és tot un bàsic i una arma imprescindible contra el sol i la pluja.
 |
| GORRA |
FRASES:
- Chapeau: Expressió genèrica que s'utilitza como apreciació o respete en Francia i en altres països de Europa, significa quitar-se el barret per fer honor a algú.
- Treure's el barret: Felicitar algú per haver fer un gran esforç.
- Tenir més caps que barrets: Estar algú molt carregat d'obligacions i feines, sense trobar qui el pugui ajudar a acomplir-les.
- Anar/ viure de gorra: No fer res i que et donin diners o tot el que vols.
- Posar-s'ho per barret: Molt cregut
- Casa de barrets: Desordre
- Inflar el barret de guixes: Culpa alguna cosa a algú altre d’una manera tan insistent i reiterativa que resulta molest i fins i tot arriba fer-se pesat.
- Haver-n’hi per a tirar el barret al foc: Algú sent una forta contradictòria, haver-hi motiu per a irritar-se molt.
Tenia molt clar que volia fer una cresta així que vaig començar a investigar més informació sobre els barrets i les crestes, la estètica punk,...
CASO- CRESTA
Es diu cresta a la protuberància superior dels cascs militars.
En els antics temps la cresta va ser un adorn que es movia i es col·locava sobre el casc com una cimera o plomatge. Actualment s'entén com a cresta la part que esta a sobre del casc i que va des de la part superios a la cubrenuca. Com aquesta sortida augmenta les dificultats de la forja del casc, alguns construïen amb dos i més crestes per mostrar les seves habilitats seguint els costums dels grecs, romans i etruscos que els usaven amb tres crestes guarnicioners de crins.
El quadre de Velázquez, retrat del bufó de Don Joan d'Àustria, té als peus un casc de tres crestes, gracies al dibuix potser aquell mestre de ítalia el va poder portar i sinó Velázquez es va inspirar en la tradició clàssica.
 |
| Retrat del bufó de Don Joan d'Àustria |
Generalment es creen producte de la fabricació italiana i alemanya, des fines del segle XV, fins a mitjans del XVII.
En els morrions del segle XVI i del XVII, la cresta va tenir forma semicircular, oferint-se la seva part més alta pel mig.
El yelmo amb cresta es deia crestat.
 |
| Morrions amb crestes, en el Museo del Carmen de Maipú, Chile |
 |
| Yelmo baix medieval amb celada |
 |
| Membre de la guàrdia suïssa a la Ciutat del Vaticà amb un morrió negre |
 |
| Lansquenete amb un morrió, mitjans del segle XVI |
PUNK
Els moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d'aleshores l'han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d'aquests n'han derivat formes d'intercanvi i de relacions socials pròpies. A vegades s'utilitza la paraula punk de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiració i intercanvi d'idees i informació.
El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral políticament correcta o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.
RECERCA D'IMATGES:
 |
| Gorra amb cresta |
 |
| Barret d'hivern amb cresta |
 |
| Gorra amb cadenes, estil punk |
 |
| Gorra amb pinxos |
 |
| Casc amb cresta de colors de plàstic |
 |
| Barret d'hivern amb cresta de fils |
 |
| Gorra amb dos crestes de pinxos |
 |
| Turbante amb una cresta de pinxos |
 |
| Borgñota |
El primer passa de tots per les creacions la pluja d'idees:
Vaig trobar un barret de palla, moltes boines del meu avi i una gorra pintada. Les boines m'anaven petites i vaig escollir el barret de palla.
Primer volia fer-li una capa de periòdic perquè quedes mes resistent però no ho vaig per perquè a l'hora de tallar-lo no va quedar com m'esperava i el vaig pintar per avera si podia aprofitar-lo però no va ser-ho. Així que tenia la gorra com a segona opció i em vaig picar a crear-lo.
Primer tallar la visera en puntxa i després vaig forra tota la gorra amb paper de periòdic i a continuació tenia que comprar goma eva per les crestes.
I després de tallar la forma de la cresta i enganxar-les, vaig decidir fer dos files més al costat de la cresta gran. I la cresta principal la vaig enganxar amb cartró perquè quedes més ample i les altres eren més primes. Vaig voler fer-ho així per què fes referencia al cabell, en la part central hi ha més quantitat i en els altres costats no tant.
Finalment per acaba de col·locar "crestes" a la visera li vaig col·locar tres perquè sortissin de la visera és a dir estava tallada en triangles però eren plans i al posar-li els altres a sobre va quedar amb més volum.
Quan ja estava tot enganxat, amb l'espray negre vaig pintar tota la gorra.
SESSIÓ DE FOTOGRAFIES:
THE NEW JEWEL
Aquest projecte consisteix en la creació d'una joia. A l'aula ens varen ensenyar diverses idees per poder-nos inspirar. I a continuació explicaré les primeres idees que en van sorgir:
(portada verde)
(portada verde)
- LLISTA: En tots els meus treballs primer faig una pluja d'idees de tot el que em bé al cap i aquí estaria la llista:
(+ idees)
- TOPSY: Aquesta idea s'em va ocórrer quan estava mirant la pel·lícula Regreso de Mary Poppins i va sorgir aquest personatge anomenat Topsy, que és una de les amigues de Mary Poppins que te una botiga de reparacions i arregla tots els objectes que els clients li porten.
En aquesta foto podem veure el collaret que té que esta ple de colors, llapis, pinzells, cola,... tots els materials que utilitzar per reparar els objectes. I em van sorgir les següents idees:
- Enganxar llapis o pinzells entre ells i formar un collaret
- El mateix sistema que abans però només amb 4 pinzells o llapis i formarien una diadema per el cap o un collaret.
- Agafar un cartabó i l'escaire i col·locar-lo al coll, creant un collaret.
- Agafar una paleta de pintor petita i fer una arracada o una polsera. En aquest cas crearia la paleta ja que no hi han de petites.
- ROSCA (TUERCAS): Aquest material s'em va ocórrer ja que tinc moltes rosques en un dels meus calaixos i l'any passat els vaig utilitzar per fer el treball de Ausiàs March de català. Però també perquè aquest material em crida l'atenció ja que te una forma especifica i un colors molt potent que quan es rovella canvia.
La idea principal era fer una polsera, després vaig pensar peque només tinc que fer un i vaig estar experimentant amb totes els materials que tenia a l'abast.
Practicar amb diferents materials:
Dos cordes diferents, una gruixuda i l'altre més estreta. La corda gruixuda té dos utilitzacions desfeta i sense desfer. I els cargols tenen diferents mides; petita, mitjana i gran.
Vaig començant experimentar amb el material i vaig fer tres creacions:
Practicar amb diferents materials:
Dos cordes diferents, una gruixuda i l'altre més estreta. La corda gruixuda té dos utilitzacions desfeta i sense desfer. I els cargols tenen diferents mides; petita, mitjana i gran.
Vaig començant experimentar amb el material i vaig fer tres creacions:
- PATINATGE: La primera idea que s'hem va ocórrer va ser fer una joia per patinatge per poder-la portar en festivals o competicions. Aquesta joia volia que es veies, és a dir portar la joia als braços o a les cames. Un dia mirant instagram em va sortir aquesta fotografia i a les cames porta un fil o una corda.
- XUXES: Aquesta idea em va venir quan estava parlant amb la meva companya Andrea sobre la joia i ella tenia gana i jo l' hora del pati havia anat a comprar xuxes i vam pensar, perquè no crear una joia comestible. I aquesta foto és un plantejament del disseny de la polsera comestible.
- GRAPES: Aquesta idea em va sorgir a casa, al estar pensant sobre la joia. Un joia simple, elegant, unisex, agradable, còmode... al veure les grapes s'em va ocurrir juntar-les i poder crear una joia, podria ser un collaret, una polsera i probablement un anell.
- CINTURÓ: Aquesta idea principalment seria un joker. Consistiria en agafar un cinturó i modificar la seva utilitat transformant-lo en un element complementari, com un joker o també una polsera o diadema. De totes aquestes idees la que crida més l'atenció és la de les rosques, ja que és un element que no es pot "modificar" i tindria que buscar algú element complementari i els seus beneficis, com que si fiquem moltes rosques no és una joia fàcil de porta ja que pesa massa per portar-la i aniria en contra de la nostra filosofia.
RECERCA:
DONA GIRAFA
En aquesta pàgina ens parla obre les dones girafes que viuen a Karen Padagung, són conegudes com
Padaung, encara que elles prefereixen que els hi diguin Kayan. Els avantpassats de les dones girafa, van arribar cap a l'antiga Birmània, avui coneguda com Myanmar, fa 2000 anys, des del desert de Gobi - Mongòlia. Més tard es van desplaçar cap a l'estat de Kayah, per després fugir a causa de la guerra civil, entre els anys 80s i 90s es van fugir de Birmània al nord de Tailàndia. Actualment no són reconegudes ni com a ciutadanes birmans ni tampoc com a tailandeses.
Al arribar a Tailàndia, els gruixuts collarets que feien servir les dones Kayan per estirar el coll va ser ràpidament causa d'interès. S'han creat moltes histories i llegendes per verificar el perquè d'aquest collars, hi han molts que no són veritat però que avui dia molta gent encara creu que són la causa de l'ús dels anells.
- Per protegir-se del atac dels tigres ja que aquests grans felins solen llançar-se al coll de les seves víctimes.
- Per evitar l'esclavització dels birmans ja que el gran pes de les seves adorns els impedia realitzar tasques pesades, el que redueix el seu valor com a esclaves.
- Perquè les dones es vegin com un drac, una figura important en la seva cultura i que les protegeix dels perills de les muntanyes i de les malalties.
Però aquestes històries no són reals, ja que es sap que més d'una vegada aquesta població ha estat atacada
per l'aparició d'un tigre i, a més, han patit atacs mortals. I també que han estat molt treballadores.
Els anell que porten les dones girafes és un símbol de riquesa i quan més anells tenen són més
atractives cap als homes. A part de ressaltar la seva bellesa.
Els anells al coll es van incrementant un per any des dels 5 als 12 anys d'edat. A partir d'això se li afegeixen la
major quantitat d'anells fins que el seu coll arribi al seu límit. Els anells mai se'ls treuen, dormen, es banyen i
fan la seva vida amb les anelles al coll.
El 1979, la National Geographic mostrava la radiografia d'una dona Kayan en la qual s'aprecia que els collarets
no augmentaven la separació de les vertebres del coll, sinó que oprimia cap avall la clavícula i la cavitat de les
costelles, creant d'aquesta manera el efecte del coll estirat.
Actualment les dones girafa opten per aquesta forma incomoda i esclavitzada de decorar el seu coll, per un
tema econòmic, més que per seguir una tradició. Són conscients que deformant aquesta part del seu cos
atrauen els turistes i d'aquesta forma de vida els resulta molt més rendible.
La tribu Masai d'Àfrica, és coneguda per les seves ferotges guerrers però també, per les seves polseres i
colorits collarets de comptes fets a mà.
Aquest complements els fan les dones Masai cada dia. En aquesta població totes les dones tenen que saber
fer aquestes decoracions que porten totes els membres de la tribu.
Abans de l'arribada dels europeus a Kenya i Tanzània a finals de 1800, els Masai utilitzaven els recursos
naturals per crear-les com escuradents, petxines, llavors, herbes seques i ossos. Però al arribar els europeus
van possar a la seva disposició els comptes de vidre. Actualment el vidre segueix sent el principal material
utilitzat per la tribu Masai per crear els seus comptes.
Aquestes joies no les fan perquè si, sinó perquè tenen un significat cada membre del grup te les seves pròpies,
denoten la seva edat, estat civil i estatus social. En general, com més acolorides i complicades siguin, més alt
nivell social tindrà.
Sovint, els Masai fan servir aquestes joies per a les ocasions especials:
- Les noies solteres porten generalment un disc gran modelat que envolta el seu coll quan estan ballant. Utilitzen el moviment del disc per mostrar la seva gràcia i flexibilitat.
- Les dones llueixen un collaret molt elaborat i pesat el dia del seu casament. El collaret, sovint penja fins als genolls de les núvies i fa que sigui molt difícil per a elles caminar.
- Una dona casada portarà un Nborro, que és un llarg collaret amb comptes blaus.
- Vermell: Color de la sang de les vaques. Sovint, una vaca és sacrificada quan els Masai es troben i per tant la unitat s'associa amb el vermell, Significa valentia, unitat i sang.
- Blanc: Representa la pau, la puresa i la salut. L'associació amb la salut prové de la llet de vaca blanca que la tribu beu per mantenir-se saludable.
- Blau: Representa l'energia i el cel. La pluja cau del cel blau que proporciona aigua per al bestiar.
- Taronja: Simbolitza l'hospitalitat. Els visitants es serveixen llet de vaca emprant carabasses de color taronja.
- Groc: Com el taronja, el groc també simbolitza l'hospitalitat. Les pells dels animals en els llits dels convidats són de color groc.
- Verd: Simbolitza la salut i la terra. Els guanyats pasturen a la verda herba de la terra.
- Negre: Representa a les persones i les lluites que han de suportar. En la tribu dels Masai la bellesa és un aspecte molt important en la seva cultura, i les polseres els collars, molt grans donde aquest testimoni
POLSERES DE ROSQUES
També he trobat diferents vídeos de com fer polseres amb rosques aquí a sota he deixat un dels vídeos i un
exemple de les polseres que pots aprendre a fer.
COMPLEMENTS A LA BARBA
S'han vist milers d'objectes que decorant la barba però el que no se sap és que hi ha ornaments des de fa molt de temps, fabricats de diferents materials i formes. Les decoracions de la barba han passat desapercebut a la història. Els egipcis tallaven la seva barba de forma molt peculiar i punxeguda per després decorar-la amb fines comptes d'or o metall pintat en els borrissols de la cara. Els egipcis es tallaven els cabells molt curts per la calor, però es deixaven una fina barba punxeguda que necessitaven mantenir controlada per evitar incomoditats.
En les cultures víkings eren molt utilitzats, aquests salvatges com se'ls coneixien eren famosos per comptar amb molt cabell i barba, massa en realitat i més que un objecte decoratiu s'utilitzaven per amarrar o trenar aquestes capes protectores del fred que tant necessitaven. Es suposa que les barbes no podien ser tallades i era una protecció pel fred. Entre els víkings una barba prominent i un cabell molt llarg eren sinònims de respecte i virilitat, quan un membre del clan mancava o fallava era rapat de la cap i exposat als seus camarades.
També els celtes utilitzaven els abaloris més extravagants i estranys per sentir-se més intimidats o respectats com més grans eren els seus adorns i també eren utilitzats per festejar. És probable que aquest complements decoratius col·locats a la barba estiguin inspirats en la cultura vikinga, egipcià, celtes, entre altres tribus.
XERRADA PRINTING 3D
La impressora de 3D serveix sobretot en els camps d'enginyeria i medicina, encara que també serveix per a la gastronomia… CAD Escàner 3D Impressió 3D, engloba moltes tecnologies, per fer moltes peces i capa a capa d’una forma aditiva. Material → PVA (es desfà en l’aigua)
Avantatges: idea abstracte a real, ràpid prototipatge, escala de producció petita, personalització, crear objectes impossibles o difícils de crear, menys contaminació, gran versatilitat de producció amb una sola màquina, just in time (al moment), confidencialitat (no passa per altres mans, no el poden copiar).
Desavantatges: falsificació del producte, clonació d’òrgans / drogues, fabricació d’armament.
Cicle tecnològic: encara que sigui antic, torna a sorgir en una altra època, com és l’exemple dels discs de vinil.
Es fabrica en 3D amb la finalitat de la seva funcionalitat (no es gasta tan en quant a material), no el procés de fabricació.
Sostracció: s’extreu allò que no és necessari, limitacions de fabricació... Addicció: comencen amb res, quasi limitat…
1984→ SLA: material “líquid” que amb el temps es solidifica 1986→ 3D System 1987→ SLS 1988→ FDM 2007→ primera impressora per sota de 10.000€
FDM - FFF: fil escalfat SLS: pols i cremar parts on es vol peça SLA: material reactiu DLP: en comptes d’un radioactiu, és una llum.
SLA (estereolitografia): peça estètica. DLP: en comptes de ser un làser, és una llum. Sinterització làser Multijet (HP): moltes peces en un mateix procés.
DIABLES DE GRANOLLERS
Aquest projecte amb els diables de Granollers ens van encarregar dissenyar la disfressa per al personatge de Lucifer que és el personatge més important dels diables i ens han posat certs requisits: posar una capa i un barret, la insígnia de Granollers, els colors blau i blanc si es possible amb el color negre i vermell del vestit anterior i posar el logo de la colla a la capa.
Al hora de posar en practica el disseny que havia pensat no em vaig tenir en compta la insígnia de Granollers i en la capa si que ho vaig tenir però no em va agradar la idea i vaig decidir dibuixar la idea principal i si em seleccionaven doncs pensar com podríem posar aquest dos elements. El tema de la capa se m'ha ocorregut posar el logo de la colla i per sobre afegir les punxes i l'ha insígnia de Granollers canviaria la forma de les punxes de davant per la insígnia.
Aquestes són esbossos de la pluja d'idees
Disseny final
CURTMETRATGE
Aquest encarreg era de un ex alumne del Bellera, Víctor Catala, que va contactar amb la nostre professora de disseny i va venir un dia a classe i ens va posar el seu curt. I ens va encarregar fer una de les 5 il·lustracions per que ell pugues tria la que més li agradava amb el seu equip per poder-la ficar en els crèdit del seu curt. Els dibuixos els volia amb estil creepy.
Descripció de les 5 il·lustracions:
1) Casa del caçador: El caçador i la seva filla estan mirant una taula (hi ha un mapa desplegat). De fons veiem una paret de pedra amb armes penjades (trabucs, ballestes, destrals, etc.)
2) Veiem el mapa entre les esquenes del pare i la nena. Veiem un dibuix del columpi amb unes marques. Es tracta d’un mapa de planificació per caçar a la bruixa amb ninots dibuixats. Al mapa llegim termes com “swing”, “witch”, “you”, “me”.
3) El caçador i la seva filla arriben al lloc del columpi. El pare porta una escopeta a les mans i una destral penjada a l’esquena.
4) El caçador està mig amagat darrere de la estructura de pedra a la que apareix al curt. Des d’allà dona indicacions a la seva filla, que se’l mira asseguda al columpi aixecant els braços desconcertada en plan "what?"
5) El caçador i la nena estan contents després d'haver matat a la bruixa. El pare acaricia el cap de la seva filla que, riallera, agafa el cap mort de la bruixa pels cabells.
Jo vaig escollir la il·lustració 3. Vaig intentar fer el dibuix amb estil creepy però no em va sortir, no sóc molt bona en aquest estil ni en el realista. Aquí teniu el procediment del meu dibuix:
EL 9 NOU
Per tal de dur a terme tot aquest procés vaig utilitzar el Clip Studio Paint, amb l'ajuda de la meva amiga i companya Maria Pascual, he de dir que si hagués tingut més temps ho hauria fet molt millor, però no ha pogut ser així, malgrat això el resultat tampoc ha estat tant malament com pensava, és molt millorable.
Cartells finals:
Al final vaig decidir fer l'idea del arbre i col·locar totes les targetes al voltant ja que no m'agradava com és veia les etiquetes dibuixades una per una, i vaig decidir col·locar aquest fons de color rosa ja que al nadal consumim molt i sobretot hi ha un excés de consum a l'hora de comprar regals als nens. I al final vaig entregar la portada sense fons ni lletres.
BAUHAUS: TALLER DE TÈXTIL
Descripció de les 5 il·lustracions:
1) Casa del caçador: El caçador i la seva filla estan mirant una taula (hi ha un mapa desplegat). De fons veiem una paret de pedra amb armes penjades (trabucs, ballestes, destrals, etc.)
2) Veiem el mapa entre les esquenes del pare i la nena. Veiem un dibuix del columpi amb unes marques. Es tracta d’un mapa de planificació per caçar a la bruixa amb ninots dibuixats. Al mapa llegim termes com “swing”, “witch”, “you”, “me”.
3) El caçador i la seva filla arriben al lloc del columpi. El pare porta una escopeta a les mans i una destral penjada a l’esquena.
4) El caçador està mig amagat darrere de la estructura de pedra a la que apareix al curt. Des d’allà dona indicacions a la seva filla, que se’l mira asseguda al columpi aixecant els braços desconcertada en plan "what?"
5) El caçador i la nena estan contents després d'haver matat a la bruixa. El pare acaricia el cap de la seva filla que, riallera, agafa el cap mort de la bruixa pels cabells.
Jo vaig escollir la il·lustració 3. Vaig intentar fer el dibuix amb estil creepy però no em va sortir, no sóc molt bona en aquest estil ni en el realista. Aquí teniu el procediment del meu dibuix:
EL 9 NOU
El periòdic de Vic, el 9 nou ens encarrega de fer un cartell/portada de l'especial de Nadal del seu diari. La data d'entrega d'aquest encàrrec va ser el darrer 23-11-18. La portada havia de seguir les bases del concurs requerides. és té que entregar teníem que entregar cadascú la seva portada definitiva.
Al principi de tot no tenia molt clar que fer, tenia un caos de idees, per el temps s'em tirava a sobre i vaig decidir fer aquesta idea sobre el consumisme. La primera idea era fer un arbre de nadal col·locant en contes de boles decoratives, ficar les targetes visa i també la garlanda que fosin monedes i la estrella que fos la visa en gran. Aquí tenim el esbos amb la idea de les etiquetes de totes les rebaixes que ens fan comprar més i més.
També vaig tenir un cert problema ja que els meus ordinador no van molt bé, així que vaig quedar a casa de la Maria Pascual per poder fer aquestes portades. Aquest va ser el primer arbre que vam fer però no em convencia molt. També hagi de dir que va ser la meva primera vegada dibuixant al ordinador i va sortir lo més bé que vaig poder.
Per poder fer les altres idees vaig crear nou esbossos per poder dibuixar-los bé amb la tauleta gràfica:
Per tal de dur a terme tot aquest procés vaig utilitzar el Clip Studio Paint, amb l'ajuda de la meva amiga i companya Maria Pascual, he de dir que si hagués tingut més temps ho hauria fet molt millor, però no ha pogut ser així, malgrat això el resultat tampoc ha estat tant malament com pensava, és molt millorable.
Cartells finals:
Cartell final:
Al final vaig decidir fer l'idea del arbre i col·locar totes les targetes al voltant ja que no m'agradava com és veia les etiquetes dibuixades una per una, i vaig decidir col·locar aquest fons de color rosa ja que al nadal consumim molt i sobretot hi ha un excés de consum a l'hora de comprar regals als nens. I al final vaig entregar la portada sense fons ni lletres.
BAUHAUS: TALLER DE TÈXTIL
 |
| Gunta Stölzl amb les seves alumnes tejidores |
El taller de de tèxtil de la Bauhaus estava dirigit per Gunta Stölz on produïa teixits texturats en sèrie i evitava els exemplars únics que es fabricaven en l'etapa de Weimar.
Gunta Stölz va néixer Munic, Imperi alemany el 5 de març de 1897 i va morir el 22 d'abril de 1983 amb 86 anys a Zurix, Suïssa. Va ser una dissenyadora tèxtil i teixidora alemanya.
El 1914 a 1916 va estudiar a l'Escola d'Arts Decoratives de Munic. Va deixar els estudis per servir com a infermera voluntària de la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial.
El 1914 a 1916 va estudiar a l'Escola d'Arts Decoratives de Munic. Va deixar els estudis per servir com a infermera voluntària de la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial.
El 1919 al acabar la guerra va fer el curs preliminar de la Bauhaus de Weimar a càrrec de Johannes Itten i el 1920 va ingressar com a aprenent al taller tèxtil.
El 1925 és va convertir en mestre del taller de tèxtil i el 1927 va arribar a ser directora durant quatre anys consecutius. (El 1927 trasllat de l'escola Bauhaus de Weimar a Dessau)
En 1931 sol·licitar la seva dimissió.
Va fundar la seva pròpia empresa de teixits manuals a Suïssa en col·laboració amb altres antics alumnes de la Bauhaus.
Stölzl va aplicar idees de l'art modern al teixit, va experimentar amb materials sintètics i va incloure incloure cursos de matemàtiques al departament.
Stölzl va aplicar idees de l'art modern al teixit, va experimentar amb materials sintètics i va incloure incloure cursos de matemàtiques al departament.
El seu treball va ser gradualment perdent l'enfocament artesà i adquirint el de disseny industrial.
Les seves obres es caracteritzen per la senzillesa i la funcionalitat.
 |
| Textile artist Gunta Stölzl |
 |
| Gunta Stölz |
 |
| Slit Tapestry Red/Green, 1927- 1928, Gunta Stölz |
Anneliese Else Frieda Fleischmann coneguda per Anni Albers neix en Berlín, Alemanya el 12 de juny de 1899 i mor el 9 de maig de 1994 amb 94 anys. Va ser una dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora i dissenyadora alemanya, professora de l'Escola de la Bauhaus.
El 1922 va entrar com a estudiant a l'Escola de la Bauhaus de Weimar, on va fer el curs preliminar amb Georg Muche i Johannes Itten. Les dones no podien accedir a algunes disciplines, de manera que Anni no va poder entrar al taller de vidre en el seu segon any i va haver d'optar pel de teixit a càrrec de Gunta Stölzl.
Desprès d'aquest canvi en la producció en la Bauhaus, Albers va començar a desenvolupar molts teixits funcionament únics que combinen les propietats de la reflexió de la llum, l'absorció de so, la durabilitat i minimitzar les tendències arrugues i deformació.
Quan Gunta Stölzl va abandonar la Bauhaus a 1931, Anni Albers va assumir el seu paper de Cap del Taller de teixit.
El 1933 quan la Bauhaus va tancar, Anni, juntament amb Joseph Albers, va emigrar als Estats Units i durant aquests anys Anni va participar en exposicions i va escriure articles sobre disseny.
El 1922 va entrar com a estudiant a l'Escola de la Bauhaus de Weimar, on va fer el curs preliminar amb Georg Muche i Johannes Itten. Les dones no podien accedir a algunes disciplines, de manera que Anni no va poder entrar al taller de vidre en el seu segon any i va haver d'optar pel de teixit a càrrec de Gunta Stölzl.
Desprès d'aquest canvi en la producció en la Bauhaus, Albers va començar a desenvolupar molts teixits funcionament únics que combinen les propietats de la reflexió de la llum, l'absorció de so, la durabilitat i minimitzar les tendències arrugues i deformació.
Quan Gunta Stölzl va abandonar la Bauhaus a 1931, Anni Albers va assumir el seu paper de Cap del Taller de teixit.
El 1933 quan la Bauhaus va tancar, Anni, juntament amb Joseph Albers, va emigrar als Estats Units i durant aquests anys Anni va participar en exposicions i va escriure articles sobre disseny.
El 1949 es va convertir en la primera dissenyadora a realitzar una exposició monogràfica al Museu d'Art Modern de Nova York, MoMA.
Lilly Reich va ser una de les poques dones professores de la Bauhause, juntament amb Guanta Stözl.
Lilly Reich va néixer el juny de 1885 a Berlín i va morir el 1947 el 14 de desembre. Va ser una dissenyadora moderna alemanya. Va estar associada amb Ludwig Mies Van der Rohe durant més de 10 anys.
En 1932 va ser convidada per Mies a fer classe a la Bauhaus de Dessau, per dirigir el taller de disseny d'interiors i de teixits, amb Otti Berger com a adjunta, i va seguir portar els mateixos tallers a la Bauhaus de Berlín.
 |
| Anni Albers |
 |
| Joseph Albers i Anni Albers |
 |
| Pasture, 1958, Anni Albers |
 |
| Red Meander 1954, Anni Albers |
| Anni Albers and Lilly Reich in Barcelona 1929, Weavings and Exhibition Spaces |
Lilly Reich va ser una de les poques dones professores de la Bauhause, juntament amb Guanta Stözl.
Lilly Reich va néixer el juny de 1885 a Berlín i va morir el 1947 el 14 de desembre. Va ser una dissenyadora moderna alemanya. Va estar associada amb Ludwig Mies Van der Rohe durant més de 10 anys.
En 1932 va ser convidada per Mies a fer classe a la Bauhaus de Dessau, per dirigir el taller de disseny d'interiors i de teixits, amb Otti Berger com a adjunta, i va seguir portar els mateixos tallers a la Bauhaus de Berlín.
Lilly també va ser una de les poques dones professores de la Bauhaus Otti Berger va néixer el 4 d'octubre de 1898 i va morir al camp de concentració d'Auschwitz el 1944. Va ser una teixidora i artista tèxtil hongaresa.
Va estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts i oficis de Zagreb i 1926 comença en l'Escola de la Bauhaus a Dessau. El 1929 es va graduar del Taller Tèxtil. Berger ha estat coneguda com "una de les estudiants més talentoses al taller de teixit a Dessau".
Va tenir un paper central en l'enfocament experimental dels tèxtils a la Bauhaus. També va experimentar amb metodologia i materials per incloure tèxtils plàstics destinatsa la producció en massa.
Otti va escriure un tractat sobre teles i la metodologia de la producció tèxtil que es va quedar amb Walter Gropius i mai va ser publicat. Berger és l'única dissenyadora de Bauhaus que va buscar patents per als seus tèxtils.
El 1931 és va fer càrrec temporalment del taller de teixit. En 1932 va deixar la Bauhaus, va obrir el seu propi 'Atelier for Tèxtils' a Berlín i el 1936 té que tancar l'empresa per tenir arrels jueves.
Va estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts i oficis de Zagreb i 1926 comença en l'Escola de la Bauhaus a Dessau. El 1929 es va graduar del Taller Tèxtil. Berger ha estat coneguda com "una de les estudiants més talentoses al taller de teixit a Dessau".
Va tenir un paper central en l'enfocament experimental dels tèxtils a la Bauhaus. També va experimentar amb metodologia i materials per incloure tèxtils plàstics destinatsa la producció en massa.
Otti va escriure un tractat sobre teles i la metodologia de la producció tèxtil que es va quedar amb Walter Gropius i mai va ser publicat. Berger és l'única dissenyadora de Bauhaus que va buscar patents per als seus tèxtils.
El 1931 és va fer càrrec temporalment del taller de teixit. En 1932 va deixar la Bauhaus, va obrir el seu propi 'Atelier for Tèxtils' a Berlín i el 1936 té que tancar l'empresa per tenir arrels jueves.
 |
| Sample textile de Otti Berger |
 |
| Silla Weissenhof, 1927 de Lilly Reich |
 |
| Lilly Reich |
 |
| Pavelló alemany de Lilly Reich i Mies van der Rohe, 1929 |
 |
| Otti, Untituled |
 |
| Otti Berger |
LOGO 20 ANYS
Fa 20 anys que en el Celestí Bellera es va crear el departament d'anys i per aquest motiu ens han demanat si podíem dissenyar un logo per el departament tenim en compte que fa 20 anys i que es d'arts. Donà la casualitat que coincideix amb el aniversari de la Bauhaus.
En aquesta imatge podem veure els meus primers esbossos del logo. M'he anat inspirant en els diferents logos que Bauhaus va tenir, he intenta posar els colors típic en el meu logo i aproximament agafaré un d'aquest logos que s'entengui i m'agradi i l'anirè modificant. Vaig tenir uns problemas al passar el logo a disgital però amb l'ajuda de la meva companya Elena Mateos ho vam aconseguir.
Pluja d'idees:
Logos difinitius fets a mà:
FARANDULEROS
Els nostres companys escènics ens han demanat si podíem dissenyar el seu logo de les seves noves sudaderes o camises. Així que jo vaig començar a fer una pluja de idees; Al llegir la paraula FARANDULEROS em va recordar a FAROLA i vaig pensar en la pel·lícula de I'm singing in the rain i vaig començar a pensar que volia fer amb la farola i al final vaig ficar les lletres de FARANULEROS una sobre de l'altre, en vertical, que representa la FAROLA amb la O de Faranuleros a dalt simulant la llum, ja que a la pel·lícula el protagonista balla, canta i actua com un bon escènic. I a continuació us deixo les idees i els altres esbossos que vaig fer. Pluja de idees a la part d'alt més totes les idees:
Logos definitius:
BAUHAUS
Bauhaus = casa de de la construcció. Però la Bauhaus també va ser una escola d'art, arquitectura i disseny fundada a Alemanya el 1919 per l'arquitecte Walter Gropius. No obstant això, no va ser una escola arquetípica, sinó que amb el temps ha estat considerada la millor escola d'art i disseny del segle XX. Després de la Guerra Mundial. Walter Gropius es proposa realitzar una nova escola d'art, pública i a nivell estatal. La novetat era que no es tractava d'una acadèmia de Belles Arts sinó que en ella s'anaven a incloure també les escoles d'arts i oficis. Això suposava tota una revolució, ja que eliminava les diferències entre artistes i artesans. El disseny s'anava a valorar a partir d'ara com una tendència artística, al mateix nivell que la pintura i l'escultura.
L'escola es va fundar el 1919 a Weimar, i va tenir una gran repercussió. Els mètodes de treball eren innovadors i va era coneguda per l'increïble professorat i alumnat. Com Gropius que va estra des del principi, figures de la
talla de Paul Klee, Vassily Kandinsky, el pintor i dissenyador Oskar Schlemmer, o el dissenyador i fotògraf Moholy-Nagy, en definitiva, alguns dels artistes més innovadors de l'època.
El camí que va seguir l'escola no va ser senzill sobretot per la inestabilitat política d'Alemanya durant els anys vint. Això va provocar que a l'abril de 1925 Gropius es veiés obligat a tancar la seu de l'escola a Weimar. Mesos més tard va aconseguir obrir una nova seu a Dessau. Per a això, tant Gropius com els mateixos alumnes van projectar el nou edifici per a la Bauhaus. Aquest ha estat descrit moltes vegades com el més nou del moment, convertint-se en un dels edificis més importants de l'arquitectura contemporània. La seva composició a partir de tres blocs en forma de "L", units entre si, crea un espai completament articulat i unitari en el qual els alumnes podien portar a terme des dels seus estudis a la seva vida quotidiana. El 1928 Walter Gropius juntament amb altres professors van deixar l'escola, degut una vegada més a les pressions polítiques. El 1930 va prendre la direcció Mies Van Der Rohe, un dels arquitectes més famosos del moment. Hi va haver un tercer canvi, després que el 1932 els nazis arribessin a Dessau: la Bauhaus es va traslladar a Berlín, on de nou va haver de tancar les seves portes el 1933, ja que la feina allà era considerada pel règim nazi com decadent i bolxevic.
Molts dels professors i dels alumnes es van veure obligats a fugir del país, instal·lan-se la majoria als Estats Units. Allà és remarcable l'activitat de Moholy-Nagy, que va obrir l'Institut de disseny de Chicago, considerat com la New Bauhaus. Sense dubte, la Bauhaus no va poder obrir durant molts anys, però es va convertir en tota una referència dins de l'art del segle XX.
