Cinema

EL FOTÒGRAF DE MAUTHAUSEN

El 1 de febrer vam anar a Granollers al Festival Fantastik a veure el Fotògraf de Mauthausen per poder-la comentar entre tots.

• Títol original: El fotógrafo de Mauthausen
• Any: 2018
• País: Espanya
• Duració: 110 minuts
• Gènere: Drama, Biografia
• Direcció: Mar Targarona
• Guió: Roger Danès, Alfred Pérez Fargas
• Distribuidora: Filmax
• Data d’estrena a España: 26 Octubre 2018
• Versió original: Castellà
• Localitzacions: Barcelona, Cardedeu, Terrassa, Torrebonica i Budapest (hungría)
• Repartiment: Mario Casas, Richard van Weyden, Alain Hernández, Adrià Salazar, Stefan Weinert, Macarena Gómez, Frank Feys, Rubén Yuste, Eduard Buch, Efrain Anglès, Luka Peros, Igor Szpakowski, Marc Rodríguez, Joan Negrié, Roger Vilá.

Aquesta pel·lícula explica l'historia real d'un noi fotògraf, militar i comunista i amb molts més compatriotes van ser traslladats al camp nazi de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial.

Francesc Boix és el protagonista d'aquesta història, el fotògraf, comença a treballar en un laboratori fotogràfic. Allà es dedica a fotografia el seu entorn però hi han algunes fotografies que les modifiquen i no són tal qual com en la realitat. I al anar-se'n desenvolupant l'historia Boix decideix comença a planejar la sortida del camp d'alguns dels seus negatius fotogràfics per mostrar la crueltat que s'exercia en aquells camps. Aquestes fotografies van ser molt importants per aconseguir una sentència durant els judicis de Nuremberg l'any 1946.

Aquesta pel·lícula va guanyar quatre Premis Gaudí, entre els quals, la millor direcció artística i la millor direcció de producció.

En conclusió jo penso que es una bona pel·lícula però podien haver fet una creació més bona i més real ja que al acabar de veure-la varem fer un debat on una dona historiadora ens va explicar que hi ha moltes escenes que són falses i que esta malament ordenada, es a dir hi han fets que estan canviats d'ordre per tema de la pel·lícula. Per aquest motiu al acabar, la pel·lícula la vaig mirar amb altres ulls però la part artística i de producció estan força bé.

També crec que aquesta creació està molt influenciada per l'actor Mario Casas, és a dir que potser si no haguessin ficat no hagués vist tanta gent.

MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS 

Moviments cinematogràgics estan en contra del cinema de Hollywood.

CINEMA SOVIÈTIC:

• Blanc i negre
• Poca postproducció
• Col·lectiu és el protegonista de la peli
• Mut 
• Text
• Context: Unió Soviètica
• Format 4:3
• Director important, Lev Kuleshov
• Dziga Vèrtev amb Txelovek s Kinoaparàtom

SURREALISME:

• L'any 1924
• Humor cruel i depresiu
• Fantasia
• Espais diferents 
• Confusió de temps
• Critica a una societat burguesa
• Camarà lenta
• Molta foscor
• Moviments accelerats 
• Peli important: The blood of a poet
• Luis Buñuel autor important amb la pel·lícula Un perro andaluz 

EXPRESSIONISME:

• Molt maquillatge 
• Contastos exagerats
• Gran expressivitat per actuar 
• Terror
• Sobrenatural
• Angoixa i pessimisme
• Jugan amb la iluminació
• Cada actor té la seva il·luminació
• Els espais deformen la realitat
• Robert Wiene, pel·licula El ganivet del Dr Caligari 
• Firtz Lang amb Metròpolis 

NEORREALISME:

• S'orgeix en els anys anteriors i posteriors a la Segona Guerra Mundial (1939 -1945) 
• Artistes no profecionals i desconeguts 
• Realitat social qüotidiana 
• Espai exterior 
• Pressupost molt baix
• Lluís García Berlanga i Juan Antonio Bardem
• Critica social
• Mostrar la realitat sense artificis
• Camara es mou amb fluidessa
• Plans molt llargs, segueixen a un protagonista

NOUVELLE VAGUE:

• Blanc i negre
• Espai exteriors 
• Ironia i critica a la societat
• Càmara en mà, segueix als personatges
• Representar la realitat tal com és 
• Plan-seqüencia 
• Dcretors tenen llibertat
• Actors: Agnès Barda i Jean-Luc Godard
• Pel·lícula important Zazie Dans le metro

FREE CINEMA:

• No hi ha edició
• Blanc i negre 
• Es crea a gran Bretanya 
• Temes quotidians i realitats social
• Autenticitat i espontaneïtat
• Decoració, valor funcional 
• Crítica dirigida a la burgesia i la societat del moment
• Cruel
• Tristesa de la vida urbana

CINEMA VERITÉ:

• Anys 50-60
• Documental
• Explica la relaitat
• Diversos plans
• Càmara en mà
• Històries fictícies
• Els actor són gent real
• Veu en off i subtítuls
• No hi ha guió
• Pel·lícula: Moi un noir, Chronique d'un Ete, Locuras de Titeut

DOGMA 95:

• Al 1995 a Dinamarca 
• El Manfest del Dogma 95
• Llum natural
• No s'alterna l'espai
• So e imatge van junt
• No hi ha gènere
• Càmara en mà
• No hi ha postproducció 
• Idionternes  
• Lars von Trier
• En els credits no apreix el director 
• 33mm

EL NOSTRE CURT 

Al principi teníem la idea d'utilitzar aquesta història per fer el curt però finalment ens vam adonar que era molt difícil explicar-la en tan poc temps i amb els recursos que teniem. Així que hem decidit canviar la història però recollint l'essència dels dos mons que tenia la història original.

Story board

Argument final:

La història tracta d'una dona que viu per treballar, no té ni un sol minut lliure i l'únic que pot fer és el seu treball per poder sobreviure en un món mecanitzat. 

Arribant al seu límit decideix prendre una pastilla que li traurà la vida podent només així, arribar a tenir pau i tranquil·litat. Just abans de la seva mort apareix en un món totalment contrari al que viu, ple d'arbres i ocells, un lloc on l'únic que pots fer és relaxar-te i gaudir. Allí es troba amb la seva parella passejant, sent feliç. Ja amb un somriure apareix acomiadant de aquest món ideal on regna la calma. 

Finalment el seu cap es la troba morta sobre la taula, abandonat la crueltat del món en què vivia per arribar a un altre món millor. L'únic que queda d'ella és el record dels que la volien.

Argument:

Món futurista i destruït per la humanitat, l'única manera que troben els personatges de refugiar-se és a través d'una màquina que converteix els dibuixos en somnis que semblen reals. 114 és un personatge que viu aïllat a la seva habitació connectat permanentment a l'aparell imaginant el seu món ideal. Paral·lelament, els pares de 115 li regalen aquesta mateixa màquina pel seu aniversari. Ella, per provar el seu regal comença a dibuixar un bosc que té en els seus més profunds records. Quan arriba allà es troba amb 114 i ell li pregunta com ha arribat allà si el dibuix ha de ser idèntic.

Comencen a parlar i finalment van quedant en aquest mateix lloc tots els dies i descobreixen que tenen un passat en comú. Els pares de 115 veuen que la seva filla està molt enganxada a la màquina perquè es passa les nits connectada, així que decideixen treure. Just aquesta nit descobreixen que són germans i per aquesta raó tenen records del seu passat en comú.

En el moment que els seus pares li treuen l'aparell ella es discuteix amb ells hechándoles a cara perquè no li havien dit que era adoptada i té un germà. Finalment decideix anar a la recerca del seu germà en el món real i es troben.

Idees principals:

CINEMA D'AUTOR

El cinema d’autor sorgeix a la dècada dels 50 quan els crítics que escrivien a la revista francesa “Cahiers du Cinéma” i van crear aquest concepte. Aquest grup d’intelectuals buscava reconsiderar el talent i la creativitat d’alguns directors. El cinema d'autor es un corrent atemporal des de la seva creació.

El cinema d’autor te les següents característiques: 

• El director intervé en totes les etapes i aspectes de la producció de la pel·lícula, fins i tot fa de guionista.
• Trobem aspectes típics en l’obra de cada director que solen ser elements repetitius de manera que plasma la seva visió del món i deixen veure la firma de l’autor.
• La majoria de vegades les pel·lícules d’autor no disposen d’un pressupost gaire alt, per tant no es publiciten tant en comparació amb les grans produccions de Hollywood, per exemple, encara que sempre hi han excepcions. 
• Un punt a favor és que al ser petites companyies no estan controlades ni compten amb les restriccions de les grans empreses que aporten els diners. Els directors tenen més llibertat d’expressió i per tant aconsegueixen crear pel·lícules més úniques i menys comercials. 

Directors destacats:

• Clint Eastwood

Gran Torino (en aquest cas fa de protagonista)

Walt Kowalski (Clint Eastwood) és un ancià veterà de la guerra de Corea, jubilat i que acaba d'enviudar. Walt viu sol amb la seva gossa Daisy a Highland Park (Michigan), un barri abans poblat per famílies blanques i treballadores, però "envaït" en els últims anys per immigrants de procedència asiàtica (comunitat hmong), la qual cosa desagrada enormement a Walt que es mostra fred i malhumorat amb els seus nous veïns. No obstant això, tot canvia quan descobreix a un jove hmong anomenat Thao Vang Lor (Bee Vang) intentant robar el seu Gran Torino per poder pertànyer a una banda de carrer i que tant ell com la seva germana Sue (Ahney Her) estan sent pressionats per la mateixa. Sorprenent-se a si mateix, decidirà ajudar els dos joves.

• Darren Arronofsky

Rèquiem per a un somni (Making of)

Harry Goldfarb (Jared Leto, 'Alexandre el Gran') és addicte a l'heroïna. La seva vida gira al voltant de la seva addicció, una addicció que ha acabat per aïllar del món exterior. Al costat de la seva núvia Marion (Jennifer Connelly, 'Una ment meravellosa') i el seu millor amic Tyrone, també drogoaddictes, ha creat un paradís artificial en què res és el que sembla. A la recerca d'una vida millor, el trio queda atrapat en una espiral de caigudes, angoixa i desesperació.

La mare d'Harry, Sara, té un altre tipus d'addicció: la televisió. Vídua des de fa anys, viu a Coney Island sense més companyia que la del seu estimat televisor. Somia amb participar en el seu concurs favorit, i per a això ha de perdre pes, ja que no pot acudir al programa sense el seu preuat vestit vermell. La seva nova dieta li acaba per atrapar.

Altres pel·lícules:
El cigne negre

• Woody Allen

Misteriós assassinat en Manhattan

Carol Lipton (Diane Keaton), una avorrida mestressa de casa de Manhattan, comença a sospitar que el seu veí Paul House (Jerry Adler), un home d'avançada edat, ha assassinat la seva dona, tot i que, aparentment, hagi mort a causa d'un infart. El seu marit Larry (Woody Allen), la titlla de paranoica i tracta de treure-li la desgavellada idea del cap; però Carol s'obstina a investigar al seu veí i comença a seguir-lo amb l'ajuda del seu amic Ted (Alan Alda), que sempre s'ha sentit atret per ella. Larry, esperonat per la gelosia i per una seductora escriptora (Anjelica Huston), també interessada en el cas, s'uneix de mala gana a la investigació.

Altres pel·lícules:

Mitjanit a París
Zelig

• Quentin Tarantino

Pulp Fiction és una pel·lícula de l'any 1994 dirigida per Quentin Tarantino, que la va coescriure amb Roger Avary. És considerada per molta gent com una fita en la història del cinema, que ha influït en el moviment de pel·lícules independents.

La pel·lícula va fer un gran impacte per a molts dels actors que hi van prendre part. És el cas de John Travolta que, gràcies a la seva interpretació de gàngster en Pulp Fiction, va veure com la seva carrera es revifava després d'uns anys plens de fracassos; o de Samuel L. Jackson i Uma Thurman, que es van convertir en estrelles internacionals.

L'argument té quatre històries de violència i redempció, en què es barregen les vides de dos gàngsters, la dona d'un mafiós, un boxejador fracassat i una parella d'atracadors maldestres.

Un dels encerts de la pel·lícula va ser incloure una banda sonora amb els temes més populars de la música surf dels anys 60, de la qual el seu director és un entusiasta. Mirsilou és el seu hit principal, quan obren els crèdits.

Altres pel·lícules:
Gossos del carrer
Kill Bill

Quentin Jerome Tarantino és un dels directors més destacats en el cinema d’autor, va néixer el 27 de març de 1963 a Knoxville, Tennessee. És un director de cinema, guionista i actor estatunidenc. Es va fer conèixer a finals del anys 80 i va començar el seu èxit amb Reservoir Dogs i Pulp Fiction.

Al gener de 1992, Reservoir Dogs va ser presentada al Festival de Sundance, on va tenir un gran èxit des del primer moment, la pel·lícula va ser categoritzada com la millor pel·lícula independent de tots els temps. Tarantino va escriure el guió en tres setmanes i mitja i la va filmar en cinc setmanes durant l’estiu anterior.
En aquesta pel·lícula va tenir un estil i tècnica molt rica on va mostrar la manera de veure el cinema del director que desenvoluparia al llarg de la seva carrera.
Reservoir Dogs amb el seu aspecte molt violet va marcar en els entusiastes del cinema. Tarantino la va presentar fora de competició al Festival de Canes però al Festival de Cinema de Sitges va sortir premiada.

Després del gran èxit amb Reservoir Dogs, li van oferir grans projectes però Tarantino els va rebutjar tots i va preferir anar-se a Amsterdam per treballar el guió de Pulp Fiction.
Pulp Fiction també va tenir més èxit que Reservoir Dogs. Va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes l'any 1994, i l'any 1995 va rebre l'Oscar al millor guió original, amb Roger Avary, i va ser nominada a sis altres Oscars, incloent-hi el de la millor pel·lícula. Aquesta obra retorna al primer pla de l'actor John Travolta.
Els anys següents foren intensos i plens de feina per Tarantino, la seva carrera anava augmentant cada vegada més.

Tarantino en comptes de seguir amb un film de guerra, Inglourious Basterds, decideix deixar de banda el projecte per dedicar-se a Kill Bill. Aquest film es divideix en dues parts Kill Bill vol.1, en 2003 i Kill Bill vol.2, en 2004 a causa de la durada de tres hores de la pel·lícula.
Aquesta obra és un homenatge del director a tots els seus mites i elements que l'han inspirat, com ara la serie Kung Fu i els films de lluites de Hong Kong. La pel·lícula comença amb una dedicatòria al director japonès Kinji Fukasaku.
Una edició diferent de la pel·lícula va ser llançada específicament per al Japó, i va ser estrenada diverses setmanes més tard. La versió nord-americana mostra un segment notablement violent, la batalla contra els sequaços d'O-Ren ishii, en blanc i negre, la versió japonesa la mostra totalment en color. El rodatge del film va durar 8 mesos i moltes de les seves escenes van ser filmadas al Japó.

Les escenes de la pel·lícula són mostrades completament fora d'ordre, avançant i retrocedint en el temps. La modificació en l'ordre cronològic serveix com a recurs per a anar descobrint a poc a poc el caràcter i els motius dels personatges principals, en el cas d'en Bill per exemple, no és fins al final que es descobreix que és en David Carradine. També com a la resta de pel·lícules d'en Tarantino, està ple de referències al món dels còmics, al món del cinema i de referències musicals.

BLUE RAI

El divendres 9/11/18 és va projectar la pel·lícula de Blue Ray a Granollers al Festival Fantastik. Aquesta pel·lícula està feta per estudiants de l'escola privada de cinema catalana anomenada ESCAC.

Pedro B. Abreu: Director 

Carlos Franco i Pedro B. Abreu: Guionistes
Joan Vilà: Música
Maite Astiz: Fotografia  
Dura 69 minuts

És una pel·lícula dramàtica, de comèdia, d'acció... titulada Blue Rai, i tracta sobre un jove de trenta anys, propietari d'un videoclub. Li vol demanar matrimoni a la seva novia. El problema arriba quan ella talla amb ell sense donar-li cap explicació coherent. Llavors ell, desconsolat, es queda al videoclub amb els seus dos amics. 

Unes quantes persones entren a la botiga quan, de sobte, entra un home que diu que els vol segrestar. Dins del videoclub queden atrapades vuit persones més el segrestador. A partir d'aquí es desenvoluparà una comèdia romàntica barrejada amb una mica de foscor a la trama, on el protagonista intenta trobar a la seva EX-novia.

Personalment, la pel·lícula m'ha agradat ja que són temes molt comuns i sobretot de l'actualitat i penso que han tractat bastant bé el tema de les xarxes socials. Jo crec que és un gran pel·lícula amb el poc pressupost que  tenien i al acabar la pel·lícula em va deixar molt caos per aquest final tan obert.

ESTIU 1993

- Director: Carla Simón.

- Biografia del director: Carla Simón és una directora de cinema i guionista que va  estudiar comuicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. També va estudiar a London Film School on va començar a realitzar curts i al 2017 va llençar el seu llargmetratge conegut de forma nacional i internacional.

- Gènere: Biogràfic, naturalista i drama.

- Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor.

- Format de la pel·lícula: Color, HD, Digital 5.1.

1. Argument: 

Trama: Una nena  que es queda òrfena al morir la seva mare per una malaltia, als 6 anys. En aquesta pel·lícula ens explica tot el seu procés per integrar-se a la seva nova família, de la qual formen part el germà de la seva mare, la seva esposa i la seva filla. 

Subtrama: La pel·lícula parla del sida, on es pot intuir en diverses escenes com quan la Frida cau i es fa una rascada i la mare d'una altre nena li diu que no toqui la sang. Una altre manera de representar-ho es veu quan la Frida sempre va al metge a fer-se analítiques. També es podria dir que es parla de les drogues, ja que sempre diuen que els pares de la Frida van acabar molt malament i no se sap com es van encomanar la sida.

2. Recursos visuals:

-Plans: Al llarg de tota la pel·lícula predominen els primers plans. Sobretot centrant-se en la mirada i l'expressió de la cara de la Frida. També hi han plans generals, per a contextualitzar-nos dins de la història i el lloc on es desenvolupa, i mig plans, per poder observar els personatges des de la vista d'un nen petit.  

-Moviment de la càmera: El tipus de moviment que podem apreciar és la càmera subjectiva ja que adopta un punt de vista intern, imitant la mirada de la protagonista, la Frida així el públic s'endinsa dintrtre de l'escena i en el lloc d'aquest personatge. 

- Posada en escena: Els autors actuen d'una manera molt natural, molt quotidiana. 

- Actors: 

Les dues nenes protagonistes, la Frida i l'Anna, són interpretades per la Laia Artigas, de 6 anys i per la Paula Robles, 4 anys. Van ser escollides en un càsting entre més de mil nenes, i tot i no haver actuat mai en cap pel·lícula, han realitzat un meravellós treball.

Tots els autors van aconseguir una sensació de que realment són una família, els sentiments, el llenguatge no verbal. I actuar d'una manera natural, és a dir no és nota que estenguin fent un paper.  

Aquí tenim la resta d'actors que apareixen:  

Bruna Cusí: Marga

David Verdaguer: Esteve
Quimet Pla: Gabriel

Berta Pipó: Tieta

Fermí Reixach: Avi

Isabel Rocatti: Àvia

Tere Solà: Senyora Carnisseria

Dolores Fortis: Carnissera
Etna Campillo: Irene

Jordi Figueras: Blai

Montse Sanz: Lola

Titón Frauca: Cambrera

Cristina Matas: Infermera

Paula Blanco: Cesca  

- Continuïtat:   

Estiu 1993 comença el dia de Sant Joan, amb l'inici de l'estiu, i acaba amb la tornada a l'escola. Té una clara continuïtat i en certes parts és pot fer lenta, però es la manera d'entendre completament la història i poder empatitzar amb els personatges. Ja que la història està feta des del punt de vista de la Frida i només veiem lo que ella veu, és a dir que hi han coses que no es mostren, o que si ho fan és d'una manera molt subtil, però que l'espectador pot intuir-les. 

-Escenografia: 

La major part de la pel·lícula té lloc a una masia de la Garrotxa, en un ambient humil i molt rural. Però el començament de la història és un ambient molt diferents, en un barri de Barcelona. També hi han escenes que apareixen en un poble de muntanya, molt típics d'estiu.  

L'escenografia està molt ben pesada i escollida ja que et transporta a la teva pròpia infància.  

- Recursos estilístics:  

La pel·lícula està ambientada a l'any 93, i els elements que han utilitzat reflexa molt bé l'estil de l'època. Amb els petits detalls, la televisió antiga del menjador, la roba,...

- Banda sonora: 

La banda sonora de la pel·lícula ha estat creada pel germà de la directora, Ernest Pipó, amb l'ajuda d'en Pau Boïgues. Està composada per 7 cançons, amb un estil format de jazz, però també amb tocs de swing i dues balades. 

- To del llenguatge: 

És un llenguatge informal, col·loquial. El que utilitzaries amb la teva família i amics gràcies això l'espectador empatitza més amb els personatges i fa oblidar que està mirant una pel·lícula. 

-Llum: 

Utilitzen la llum natural en les escenes d'exterior, al bosc i a la casa. I a les interiors intenten fer-la el més natural possible que està produïda per una làmpara o amb la llum exterior. 

- Color: 

Hi ha una gran varietat de colors, ja que sobretot la masia es molt estiuenca, és a dir hi ha molts colors molta vida on ens volen transmetre la felicitat del estiu, vacances en família. 

- Vestuari: 

El vestuari és molt important perquè fa transportar-nos a l'època dels anys 90. I també la diferencia entre està en una ciutat i passar a un poble. 

3. Tria un personatge i fes la descripció:

La Marga és la parella del Esteve i la tieta de la Frida i també és la mare de una nena de 4 anys que es diu Anna. La Marga al principi de la pel·lícula és tieta de la Frida però va assumint el paper de mare. És una dona que tira cap endavant, la que s'ocupa de tot, la que no té temps per pensar massa sinó que s'ocupa d'allò que passa, de les nenes, de continuar cap endavant malgrat tot amb molta fortalesa però també fragilitat.  

4. Tria una escena per explicar-la:

Quan la Frida decideix anar-se de casa per l'Anna l'escolta i li va fent preguntes mentres la segueix. I al arribar a la cuina la Frida li dona una de les seves nines a l'Anna, perquè la recordi sempre ja que per la Frida en aquella casa no era estimada i decideix anar-se. Però l'Anna avisa als seus pares i la comencen a buscar. 
Aquesta escena representa la forma que les persones estimem, és a dir que moltes vegades estimem a una persona però ens tenim que anar i també la manera en que els nens demanen afecta amb les seves accions. Però d'aquesta escena es la falta d'estima cap a les persones, és a dir, que hi ha moltes vegades que no ens sentim estimats. 

5. Opinió personal:

Estiu 1993 és una d'aquestes pel·lícules que si no hagués anat amb l'institut mai l'hauria vist. No és l'estil que acostumo a veure, ni el que més em crida l'atenció, però m'alegro d'haver-la vist, perquè al principi em va semblar molt aburrida i em va marejar la cámara ja que és lo que veu la Frida. Però poc a poc em va anant enganxant. Em va semblar molt lenta però a la vegada vaig reflexionar si fos ràpida no donaria la sensació, les emocions que va transmetre. Quan va acabar la pel·lícula no em vaig quedar al·lucinada amb el que havia vist, sinó que després d'analitzar-la i profunditzant en els detalls vaig veure que és més que una simple pel·lícula i vaig poder apreciar i reflexionar el Estiu 1993.