Llenguatge audiovisual

Llenguatge audiovisual:

Punt de vista: És quan la càmera fa d’ull de l’espectador; allò que l’espectador veu és allò que la càmera vol mostrar-li. 

Càmera subjectiva: Quan adopta un punt de vista intern, quan la càmera  imita la mirada d'un personatge per col·locar a l'espectador en el lloc d'aquest personatge. 

Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, és a dir, com quan un espectador mira de de fora el que està passant.

Moviments de càmera
  • Càmera fixa: És quan la càmera es queda immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. 
Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment:
  • La panoràmica: És quan la càmera gira sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment s'utilitza per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
  • El travelling o tràveling: És una tècnica cinematogràfica que consisteix a desplaçar una càmera muntada sobre unes rodes per acostar-la o allunyar-la al subjecte o objecte que es desitja filmar.  
  1. Tràveling circular: És aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
  2. Tràveling òptic: Quan fas zoom.
  3. Tràveling frontal: És quan la càmera es mou cap endavant o enrere.
  4. Tràveling lateral: Quan la càmera es mou lateralment, normalment segueix al personatge des del costat.
  • El moviment lliure: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.
    1. Càmera a l'espatlla o steadycam: És quan la càmera va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports. És possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling. És un efecte que s’utilitza en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils (accidents, guerres, aglomeracions…).
Enquadrament: És la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l'espectador veurà.

Angle d'enquadrament: És el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat. Hi han diversos tipus d'angle d'enquadrament: 
  • Normal: És quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge.

  • Picat: És quan la càmera se situa per sobre de l’objecte. En general, això provoca que el personatge es mostri més petitit o indefens o per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat. 

  • Contrapicat: És quan la càmera se situa per sota de l’objecte. Això provoca que el personatge sembli maligne amb el efecte de magnificar i amb l'efecte de realçar fa que el personatge es motri en tota la seva grandesa.

  • Zenital o vista d'ocell: És quan la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges. 
Plans: És un tros de la realitat que volem agafar. Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat utilitzarem diferents plans:

  • General: És el pla en el que veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció.

  • Americà: És el que apareix la figura humana aproximadament des dels genolls. Rep aquest nom ja que era el que s'utilitzava a les pel·lícules del Western.

  • Mig: És el que apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

  • Primer: És el que només hi apareix el rostre humà. És el pla més expressiu ja que s'utilitzar per captar al màxim les expressions facials. 

  • Detall: És fa servir per captar un detall de l’escena, del personatge o bé de l’escenari. 
Camp: És tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

Fora de camp: És tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena.

Profunditat de camp: És la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.


Muntatge: combinació de diferents plans que construeixen les escenes:

  • Dialèctic: És aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També s’anomena muntatge ideològic, expressiu o d’atraccions. Es tracta d’obligar l’espectador a participar fent una elaboració intel·lectual de les imatges que veu.
  • Altern: Les escenes de persecució on es pot veure que consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que es troben.
  • Paral·lel: És la que consisteix en dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents.



Pla seqüencia: És una excepció al muntatge. Aquest es manté durant tota una seqüència. És un sol plar interromput segueix tota l'acció.


Continüitat o reccord: És la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Els diferents plans que componen una escena acostumen a ser filmats en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, els detalls del decorat, la posició dels personatges…) per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador. 


Il·luminació: És element imprescindible per al cinema i qualsevol expressió audiovisual, crea ombres, envelleix o rejoveneix i crea efectes psicològics en els personatges.



Direcció de la llum:
  • Creuada:  Quan dos focus o reflectors estan situats sobre un personatge, aconsegueix nitidesa  i no es produeixen ombres.
  • Picada: És un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte. Pot servir per a donar aspecte de cansament.
  • Contrapicada: Des de baix, ressaltarà les ombres exageradament. Com a les pel•lícules de terror.
  • Contrallum: El focus s'instal·la de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar, així s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.
  • Frontal: Situat darrera la càmera, deixar plans l’objecte o persona filmats.
  • Lateral: És la que remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

Qualitat de la llum: Per transmetre la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa cal utilitzar una llum d’interior molt baixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat i la llum natural busca realisme. Per gravar exteriors les hores preferides són la primera del mati o la darrera de la tarda. mentre que la llum natural busca el realisme. 



Croma: És una tècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color per imatges o videos per aconseguir d'aquesta forma una composició. Normalment és verd o blau. 





Storyboard: És la representació il·lustrada d'una pel·lícula abans de la seva realització.




Flickering: És la percepció de variacions en la lluminositat d'una font lluminosa. L'efecte flicker es presenta sovint en tubs fluorescents amb balast electro-magnètic.


Net art: És un moviment artístic que utilitza les xarxes digitals com a espai de treball i alhora com a focus d'atenció.



Ready-made: És quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte es com s'anomenen les obres de l'art trobat.




Art trobat: Equivalent a l'expressió francesa objet trouvé, objecte trobat, és l'art cerat a partir d'objectes que normalment no es considerant artístics.




Film still: Són les escenes agafades d'una pel·lícula o d'un anunci publicitari.




Distorsionar: És deformar una imatge o un soroll.




Fora de camp: Acció o diàleg que té lloc fora de la fotografia.




Muntatge: Consisteix a ordenar i unir una selecció de plans registrats, segons la idea que té el director i l'aparició del muntador.




Serigrafia: És una tècnica d'impressió, on es reprodueixen imatges i documents sobre qualsevol material i consisteix a transferir una tinta a través d'una malla tibada en un marc. El pas de la tinta es bloqueja en les zones on no hi ha imatge mitjançant un vernís, quedant lliure la zona on passarà la tinta. El sistema d'impressió és molt repetitiu una vegada que el primer model s'ha aconseguit pots ser repetida les vegades que tu vulguis sense perdre resolució.




Pop art: És l'art popular, és a dir que tothom reconeix o sap qui són o que són les obres. Va ser un moviment artístic sorgit a a la fi dels anys 1950 que agafa imatges i temes quotidians de la vida i elsa "anuncia", els fa més famosos.




Versemblança: Qualitat d'una cosa que té aparença de ser cert.




Underground: Són aquells moviments, manifestacions culturals o expressions artístiques que estan a contracorrents de la tradició, el canon i la cultura oficial.




Dadaisme: Moviment artístic i literari del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra els aspectes culturals i la situació social.




 Resolució: Nombre màxim de píxels en què es pot descompondre una imatge mitjançant un sistema de visualització, de tractament d'imatge,...




Tipografia: És una tècnica d'imprimir text o dibuixar, a partir de tipus o gravats en relleu que entintats s'aplica sobre el paper.