PAU AUDIOVISUALS PROVA
Prova d'Accés a la universitat
Convocatòria 2014
Cultura Audiovisual, Sèrie 3
Exercici 1
Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1. Què és, en el còmic, una vinyeta?
Una vinyeta és l'espai que s'utilitza per delimitar una escena del còmic.
1.2. Quina funció tenen les línies cinètiques en la narrativa del còmic?
Les línies cinètiques serveixen per destacar i expressar acció i moviment a una escena d'una vinyeta.
1.3. Definiu el terme ideograma i dibuixeu-ne un exemple.
Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol.
Opció A
Llegiu atentament el fragment següent de Woody Allen i Marshall Brickman per a la pel·lícula Annie Hall (1977), i responeu a les qüestions 2.1, 2.2 i 2.3.
2.1. Prenent com a referència aquest guió, dibuixeu un guió il·lustrat amb un total de nou plans i identifiqueu-hi amb el nom o l'abreviació corresponents: un pla de detall, un primer pla, un pla mitjà, un pla zenital i un gran pla general.
Esbos:
2.2. La filmografia de Woody Allen és un exemple del que es coneix com a cinema d'autor. Definiu el terme cinema d'autor i descriviu dues de les característiques narratives o estètiques d'aquest moviment cinematogràfic.
2.3. Definiu els termes següents, utilitzats habitualment per Woody Allen en la narrativa audiovisual de les seves pel·lícules:
Opció B
Observeu atentament la imatge següent i responeu a les qüestions 2.1, 2.2 i 2.3.
2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant els aspectes següents:
- Els elements formals;
- Els valors estètics;
- Els valors de significat.
Aquesta imatge tracta d'un cartell publicitari que té la finalitat de vendre una ampolla d'aigua com a producte de la marca Solán de Cabras. La imatge ha sigut extreta de la pàgina web de la marca.
Primer de tot, sabem que és publicitat per diversos factors: és una imatge escassa de text amb el qual vol destacar l'envàs de l'aigua on surt una dona que simbolitza l'aigua i la puresa del seu producte. La marca del producte es troba a la part inferior dreta. El slogan es troba al centre de la imatge amb enquadrament vertical fent que el lector llegeixi abaix a dalt.
Ens trobem amb un cartell realitzat amb fotomuntatge on (i mirem la imatge real) podem veure la preponderància que té el blau (colors freds) per tal de simbolitzar l'aigua i la puresa a través de la dona que els comerciants ens volen donar. La dona es troba mig convertida en aigua fent referència que aquesta només i purament està feta d'aigua, per recalcar en el seu slogan. No respecta les proporcions perquè vol donar més importància a l'ampolla.
Per acabar, la imatge transmet al públic certa elegància i formalitat, ja que aquesta marca d'aigua és cara, i reflecteix aquesta elegància per apropar-se encara més als seus compradors que es poden permetre el seu producte. El slogan, com bé resumeix, fa al comprador captar la puresa i la qualitat del producte envers això, amb la dona pura que segueix el cànon de bellesa actual. Tots els elements encaixen correctament fins i tot el logo de la marca, el qual té un dels colors utilitzats en el cartell, el blanc.
2.2. Definiu els termes imatge icònica i imatge figurativa realista, i dibuixeu un exemple de cadascun.
- Imatge icònica: Es basa en un referent el qual obté unes quantes característiques d'aquest i es pot esbrinar d'on prové.
- Imatge figurativa realista: Detalladament representen al seu referent el més fidel possible.
2.3. A quin gènere fotogràfic pertany la fotografia? Descriviu dues característiques principals d'aquest gènere.
Pertany a la fotografia publicitària, encara que també està feta a partir d'un fotomuntatge. Dues característiques principals d'aquest gènere són l'aparició de la marca del producte i el seu slogan i la seva recerca en intentar atreure el possible consumidor.
CREACIÓ D'UN CÒMIC
Aquest trimestre hem de realitzar nosaltres mateixos un còmic sobre el tema que vulguem. Les úniques normes que teníem era de fer mínim 9 vinyetes i que estiguin els següents plans: picat, contrapicat i zenital.
Al principi de tot varem fer una recerca de tots els còmic que teníem a casa, còmics de diferents països, per poder concloure el treball que varem fer prèviament per tenir coneixements sobre el món dels còmics i saber la seva historia i la seva evolució i els còmics més importants en cada país i les seves característiques molt marcades i poder agafar inspiració per crea el nostre.
Els còmic que més en van cridar l'atenció i em van inspirar per la meva creació:
Com en cada treball que faig començo amb la meva pluja d'idees en una llista i en aquest cas també vaig començar a dibuixar el meu personatge principal. I cop podeu veure en l'imatge vaig practicar les diferents angulacions.
La primera pluja d'idees no ho tenia molt clar però m'agradava bastant l'idea de fer un còmic d'unicorns.
En el viatge de Berlín vaig pensar molt en el còmic ja que no tenia molt clara la idea i al final de tornada a Barcelona al bus vaig decidir fer un còmic d'unicorns, molts colors, simple, romàntic, voladors, l'historia començaria en blanc i negre amb un unicorn trist, sol i molt depressiu, finalment a punt de suïcidar-se trobaria a la seva mitja taronja i s'enamoraria i tot és tornaria de colors i els dos estarien feliços per sempre.
Però al tornar al Bellera li vaig estar donant voltes i més voltes... i finalment vaig fer una pluja d'idees amb les meves companyes, l'Andrea i la Júlia. A continuació en l'imatge estan explicades les idees que varem tenir, però no m'acabaven de convèncer ja que volia un còmic d'unicorns, on l'espectador fagui les seves conclusions i depenen del seu estat d'ànim en aquell moment pensarà una cosa en comptes d'un altre, és a dir un còmic on no tot tingui que esta explicat que puguis fer les teves pròpies reflexions i les teves pròpies histories puguin quadrar en el còmic.
Totes aquestes imatges m'han anat inspirant ja que tenen diferents plànols i la manera com presentar-lo, així que vaig començar a fer l'esbos del còmic.
Seguidament desprès de anar al cine i veure Como entrenar a tu dragón 3, volia afegir dracs en l'historia però després de passar tres dies pensant com infiltra-los en l'idea que tenia sense desmotar-lo no vaig trobar ninguna idea que complementes unicorn i dracs en aquesta petita historia.
Com volia unicorns la meva petita història vaig decidir pintar el còmic en aquarel·la que és una tècnica molt ràpida i eficaç per poder ficar moltes colors a la vegada.
Al acabar de pintar tota la vinyeta, amb la mateixa pintura començ a fer els detalls per donar-li un fluïdesa i un acabament professional.
Al acabar tots els detalls només falta muntar-lo.
QUÈ ÉS?
Aquest trimestre hem de realitzar nosaltres mateixos un còmic sobre el tema que vulguem. Les úniques normes que teníem era de fer mínim 9 vinyetes i que estiguin els següents plans: picat, contrapicat i zenital.
Al principi de tot varem fer una recerca de tots els còmic que teníem a casa, còmics de diferents països, per poder concloure el treball que varem fer prèviament per tenir coneixements sobre el món dels còmics i saber la seva historia i la seva evolució i els còmics més importants en cada país i les seves característiques molt marcades i poder agafar inspiració per crea el nostre.
Els còmic que més en van cridar l'atenció i em van inspirar per la meva creació:
Com en cada treball que faig començo amb la meva pluja d'idees en una llista i en aquest cas també vaig començar a dibuixar el meu personatge principal. I cop podeu veure en l'imatge vaig practicar les diferents angulacions.
La primera pluja d'idees no ho tenia molt clar però m'agradava bastant l'idea de fer un còmic d'unicorns.
- Ralph
- Star Contra las fuerzas del Mal (cabeza pony)
Com ja he dit abans no m'acabaven de quadrar les idees que anàvem finalitzant pel còmic. I al arribar a casa vaig començar a treballar i em va sorgir una altre idea, al principi vaig buscar inspiració per internet i en van inspirar aquestes imatges:
Aquesta imatge és d'un còmic anime on representen els flaixbags i els japonesos ficant e fonts negra quan volen representar-los.
L'idea que s'em va ocórrer és de fer una historia on el personatge principal esta dormint i té un mal son i al aixecar-se esta en xoc i es mira les mans i les té plenes de sang i seguidament mira al seu costat i veu que ha dormit amb un unicorn i l'acaba de matar.
En conclusió vaig perdre dies per poder avançar el còmic i terminar-lo abans però en van sorgir idees molt bogues i el problema era que al incorporar-li drac el còmic s'entendria de les mans i no captaria l'historia principal.
Finalment em vaig seguir del esbos de dalt amb els plans assenyalats i fent petites modificacions per no explicar-ho tot i que l'espectador intueixi la història o cregui un altre.
Concloent tot aquest procediment al final vaig crear el meu còmic, titulat BLOOD, un títol en angles anomenat sang ja que com he dit moltes vegades no volia que el titul reveles res de l'historia i també una de les primeres idees pel títol va ser escriure un paraula al atzar com en el dadaisme o ficar una paraula que sigues el contrari de l'historia del còmic. Però blood es neutra, és a dir fa referencia al còmic però no fa spoiler.
Concloent tot aquest procediment al final vaig crear el meu còmic, titulat BLOOD, un títol en angles anomenat sang ja que com he dit moltes vegades no volia que el titul reveles res de l'historia i també una de les primeres idees pel títol va ser escriure un paraula al atzar com en el dadaisme o ficar una paraula que sigues el contrari de l'historia del còmic. Però blood es neutra, és a dir fa referencia al còmic però no fa spoiler.
I l'historia tracta de un nen, protagonista, que té un malson, on surt un unicorn i la seva millor amiga que està enamorada d'ella. I el malson es diferencia per el fons de la vinyeta, és a dir si tu obres el còmic hi ha una diferencia entre les cinc vinyetes del principi amb les altres següents. Seguidament el protagonista és desperta suant i molt espantat. S'incorpora i és mira les mans, on veu que les té plenes de sang i al girar el cap a l'esquerra veu que ha dormit amb un unicorn i que ara està mort.
La manera com muntar-lo no em va portar molta discussió ja tenia pensar fer un llibre d'artista abans de tenir l'idea clara. Vaig pensar que seria molt original i diferent, ja que volia alguna cosa senzilla i que crides l'atenció de l'espectador. Per poder-lo donar a terme primer es té que fer en pla i marcar les vinyetes i una vegada acabat anar-lo doblegant.
Com volia unicorns la meva petita història vaig decidir pintar el còmic en aquarel·la que és una tècnica molt ràpida i eficaç per poder ficar moltes colors a la vegada.
 |
| Expressions del personatges molt expressives |
 |
| Detalls |
El còmic és un gènere narratiu que combina il·lustracions i text. És un producte cultural que busca convèncer a grans públics i te les seves característiques pròpies.
El còmic o historieta és un producte sociolingüístic, (estudia els canvis estructurals que són l'objecte de la lingüística històrica i també tracta d'explicar el perquè d'aquests canvis).
La historieta és un sistema semiòtic, (és tot el conjunt de llenguatge no verbal) que té una denotació, parla i imatge, i una connotació. La funció ideològica del còmic fins ara ens permet afirmar que el còmic és un aparell ideològic,(és un conjunt d'idees sobre un sistema que pretén la seva conservació).
CARACTERÍSTIQUES:
- Missatge narratiu
- Codi basat en l'imatge
- Pot incloure llenguatge verbal
- Driguit a un públic nombrós i popular
- Distreure a la gent
HISTÒRIA
El còmic, prové inicialment de fa milers d'anys, de l’època egípcia, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira on eren incloses imatges i text.
El còmic, prové inicialment de fa milers d'anys, de l’època egípcia, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira on eren incloses imatges i text.
Al principi només hi ha caricatures o dibuixos per il·lustrar una història o petites narracions sense solució de continuïtat.
L'inventor del còmic és Thomas Rowlandson en el 1809. Rowlandson va publicar Los viajes del doctor Syntax, podríem dir que va ser el primer còmic o aventura de historietes que va ser reconegut i en aquesta època van aparèixer els entrepans, los bocadillos.
 |
| Il·lustració de Thomas Rowlandson |
La primera novel·la gràfica es publica a Suïssa. Inspirat en Rowlandson i animat per Goethe, el suís Rudolph Töpfer publica en 1837, Les aventures de Obadiah Oldbuck, un llibre de quaranta pàgines amb diversos dibuixos a cada pàgina i els textos.
El segueix el poeta i artista alemany Wilhelm Bush, que el 1859 publica les primeres caricatures en un diari, el Fliegende Blatter, i una famosa historieta titulada Max i Moritz. En 1867 apareix Ally Sloper, el primer personatge d'historieta anglès, creat per Charles Ross,
No obstant això, segons els cànons, el primer còmic modern publicat al món, va ser The Yellow Kid, el noi groc, el 16 de febrer de 1896 al diari The World de Nova York.
 |
| The Yellow Kid de Richard F. Outcault, 1895 |
Desprès del The Yellow Kid es va començar a fer servir l'expressió còmic per definir la historieta però de manera popular.
No era la primera vegada que s'incloïen caricatures als diaris americans, ja que en 1754, Benjamin Franklin ja havia publicat en un d'ells una serp amb el cap tallat acompanyada de les paraules: UNEIX-TE o MOR, amb la sana intenció d'amenaçar a les colònies. Per descomptat, no era una tira còmica.
El 12 de desembre de 1897, l'alemany dels Estats Units, Rudolph Dirks, publica a The New York Youmal la primera historieta publicada en forma de tira còmica, The Katzenjammer kids (Pim, Pam, Pum, en castellà), sobre dues pillastres i la seva mare, mare Kazenjammer.
En 1889 es va publicar la primera historieta de França, La família Fenouülard, de Georges Colomb. Un any més tard, el 14 de maig de 1890 els anglesos treuen a la llum la primera revista de còmic del seu país amb el nom còmic cuts.
CÒMIC A EUROPA
Van dissenyar els primers gravats de fusta de finals del segle XV, sobre temes religiosos, polític i morals. Alemania tenia un dels pioners del còmic, Wilhem Bush. El seu estil andalus i animat, i les seves metàfores visuals reflexaven el moviment i l'estat psicològic. Aquest estil va ser molt imitat.
La creació més important de Bush va ser la parella de pilluelos, Max and Moritz, 1865.
Max and Moritz
|
| Max and Moritz |
El 1934, la tira còmica més popular va ser Vater and Sohn, de E.O Plauen, que va crear histories
jocoses i sense paraules protagonitzades per un cavaller i el seu entremaliat fill. És important assenyalar que, en l'època de Hitler, es va prohibir qualsevol tipus d'historietes, de manera que es va estancar el desenvolupament.
Vater and Sohn
CÒMIC A BÉLGICA
Una de les tires més famoses és Tintín, creada per Georges Rémi. El primer número de les aventures de Tintín va aparèixer en de gener de 1929, com Tintín al país dels soviets. Els personatges principals de la tira són Tintín i el seu gosset Milú, el capità Haddock, Bianca Castafiore, els detectius Hernández i Fernández, el professor Tornassol i el majordom Néstor. Va ser publicada amb molt d'èxit a França.
El 1938 neix una de les més importants publicacions de còmic que existeixen: el setmanari Spirou, que va donar confiança i espai perquè molts autors desenvolupessin el seu estil en les seves pàgines, com per exemple Jijé, Fournier, etc. Allà es van destacar personatges com el mateix Spirou (de Rob-Vel i Davine, el 1938), Lucky Luke (de Morris, el 1947), Gastón Lagaffe (d'André Franquin, el 1957), els Schtroumpfs, més coneguts com Els Barrufets ( de Pedra Culliford, Peyo, el 1958), Boule i Bill (de Jean Roba, el 1959), i diversos més.
 |
| Tintín |
El 1938 neix una de les més importants publicacions de còmic que existeixen: el setmanari Spirou, que va donar confiança i espai perquè molts autors desenvolupessin el seu estil en les seves pàgines, com per exemple Jijé, Fournier, etc. Allà es van destacar personatges com el mateix Spirou (de Rob-Vel i Davine, el 1938), Lucky Luke (de Morris, el 1947), Gastón Lagaffe (d'André Franquin, el 1957), els Schtroumpfs, més coneguts com Els Barrufets ( de Pedra Culliford, Peyo, el 1958), Boule i Bill (de Jean Roba, el 1959), i diversos més.
CÒMIC A ESPANYA
Els còmics i les revistes d'historietes neixen, a Espanya, per l'any 1865, amb la publicació dedicada a la sàtira política anomenada Caricatura. Després es van publicar moltes revistes il·lustrades, com ser La gaseta dels nens, El monitor infantil i Patufet, en Català. Les publicacions a la premsa madrilenya s'inicien el 1880, sobretot amb Madrid Còmic.
Les Figures importants dels primers temps van ser Apel·les Mestres, amb els seus quaderns d'historietes, i Joaquín Xaudaró.
En el 1915 apareix la primera col·lecció de còmics que es publica com una revista d'aparició regular i continuada Dominguín. Però és a partir de 1917 quan el còmic cobra més importància, gràcies als dibuixos de gran qualitat de la revista infantil TBO (d'aquí el terme "còmics" per als còmics a Espanya), allà apareixerien, entre d'altres, El professor Franz (de Copenhaguen) i La família Ulisses (de Benejam).
El 1921 es va començar a publicar la revista Pulgarcito,1947, allà van aparèixer personatges com els bessons Zipi i Zape, 1948, d'Escobar, Les germanes Gilda,1949, de Vázquez, El reporter Tribulete 1951, de Cifré, i els encara vigents superagents secrets de la TIA, Mortadelo i Filemó, 1958, de Francisco Ibáñez.
També va arribar les revistes de Pinotxo,1925, Pocholo, 1931, i Nois, 1938. En aquesta última es van destacar els dibuixants Freixas i Blasco. Altres revistes com Jaimito, 1945; DDT ,1951, i l'encara vigent Dijous, 1977. Amb el temps es va perfeccionar el format apaïsat, és a dir, un quadernet rectangular i horitzontal, amb personatges com El Guerrero del Antifaz, 1944, de Gago, i El Capitán Trueno, 1956, de Mora i Ambrós.
 |
| Mortadelo i Filemó |
CÒMIC A FRANÇA
A França, el còmic es deia bande dessinée. Al 1889, el francès Georges Colomb publica la primera historieta francesa: La Família Fenoullaird. Després va sobresortir Amadée de Noe amb la seva obra Historie de M. Lajaunisse. Recentment és al segle XX que les historietes pròpiament dites comencen a publicar-se en les revistes. L'any 1934 va aparèixer la primera tira còmica diària, Les aventures del professor Nimbus, un savi despistat, que era una creació d'André Daix.
Molt influenciat el còmic francès pel de Bèlgica, es va publicar molt a personatges d'autors belgues, com ser Tintín, d'Hergé. El 1959 apareix la revista Pilote, publicació setmanal que donaria a conèixer a dibuixants tan diferents com Uderzo i Goscinny (els creadors d'Astèrix i Obèlix, Gotlib (i els seus famosos Dingodossiers), Moebius (creador del sergent Blueberry, el 1963)...
Moebius era un dels tres pseudònims de Jean Giraud, també anomenat Gir, el dibuixant francès i ell va imposar el seu estil en la ciència ficció. Amb un punt culminant entre 1968 i 1972, durant aquests cinc anys, Pilot va ser la millor revista de còmic que mai va tenir França. El 1972 es crea l'editorial Futuropolis, desapareguda el 1994.
A França, el còmic es deia bande dessinée. Al 1889, el francès Georges Colomb publica la primera historieta francesa: La Família Fenoullaird. Després va sobresortir Amadée de Noe amb la seva obra Historie de M. Lajaunisse. Recentment és al segle XX que les historietes pròpiament dites comencen a publicar-se en les revistes. L'any 1934 va aparèixer la primera tira còmica diària, Les aventures del professor Nimbus, un savi despistat, que era una creació d'André Daix.
Molt influenciat el còmic francès pel de Bèlgica, es va publicar molt a personatges d'autors belgues, com ser Tintín, d'Hergé. El 1959 apareix la revista Pilote, publicació setmanal que donaria a conèixer a dibuixants tan diferents com Uderzo i Goscinny (els creadors d'Astèrix i Obèlix, Gotlib (i els seus famosos Dingodossiers), Moebius (creador del sergent Blueberry, el 1963)...
Moebius era un dels tres pseudònims de Jean Giraud, també anomenat Gir, el dibuixant francès i ell va imposar el seu estil en la ciència ficció. Amb un punt culminant entre 1968 i 1972, durant aquests cinc anys, Pilot va ser la millor revista de còmic que mai va tenir França. El 1972 es crea l'editorial Futuropolis, desapareguda el 1994.
Futuropolis va publicar unes 450 obres, i va donar a conèixer i va donar suport a 200 autors, entre ells Enki Bilal, Baudoin, Tardi,...
Jacques Tardi va ser el creador, l'any 1976, del personatge d'Adèle Blanc-sec, una noia la professió bé pot ser la de periodista com la d'escriptora.
Des de 1973 es desenvolupa al Festival d'Angoulême, que és el festival francès del còmic, i que s'ha convertit en una institució anual i en la cita europea obligada per a tots els amants de la historieta.
 |
| Adèle Blanc-sec by Jacques Tardi |
 |
| Astèrix |
El còmic anomenat fumetti a italià va néixer el desembre de 1908, en el Corriere dei piccoli, amb tires dedicades als nens; els pioners van ser Antonio Rubino amb la seva obra Pippotto i Barbabucco i Attilio Mussino amb El negrito Bilbolbul. També Gandolín, Vieni, Caram, Yorick, Pitigrilli i Vamba van ser autors molt importants.
La historieta italiana d'aventures sorgiria en els anys trenta, i durant la segona guerra mundial es llançaria Dick Fulmini, de 1938, de Bono i Gori i Romà el Legionari. Posteriorment arribaria Hugo Pratt amb L'Asso di Picche, una barreja de Batman i el Fantasma, i, el 1967, amb Curt Maltesse, on amb un dibuix sobri, exacte i molt expressiu, narraria aventures dins de la més refinat estil dels anys trenta. Amb l'aparició de Valentina de Guido Crepax, floriria la indústria del còmic eròtic, especialitat on es destacaria després, entre d'altres, Milo Manara. A partir dels anys setanta es desenvoluparia de forma extraordinària el còmic-social.
 |
| El negrito Bilbolbul |
El 1837 Rudolphe Topffer va expressar les regles elementals de la historieta, es compon, d'una sèrie de dibuixos autobiografiados al traç, cada un d'aquests dibuixos va acompanyat d'una o dues línies de text. Els dibuixos sense aquests textos només tindrien una fosca significació, el text sense els dibuixos no vol dir res, les seves obres es publicaven en àlbums horitzontals amb una tira de vinyeta, en els seus còmics les amours de M. Vieux Bois, de 1827, i Le docteur Festus. En 1837 es publica la seva primera historieta a làmines.
Entre els personatges famosos del còmic Suís dels primers temps van estar Globi,1932, de Schiele i Lips i Papa Moll,1955, d'Oppenheim-Jonas. I el nen Titeuf, que va ser creat per Zep l'any 1991 i del qual es va crear una sèrie de dibuixos animats.
 |
| Les amours de M. Vieux Bois |
 |
| Titef |
CÒMIC A ANGLATERRA
Els orígens es remunten al segle XVIII amb Francis Barlow, qui va utilitzar entrepans semblants a banderes o rúbriques en els seus fulls de propaganda de El espantós assumpte infernal dels papistes. Després, els vicis i els disbarats socials de l'època van ser satiritzats a La història d'una prostituta, de William Hogarth, la primera de les seves il·lustracions morals sobre assumptes moderns, presentats en col·leccions de gravats per a ser llegits en seqüència com un relat. Amb el temps es van anar perfeccionant els entrepans amb llenguatge parlat, especialment en els dibuixos de James Gillray.
En 1809 va arribar, per part de T. Rowlandson, una sèrie d'aventures d'un personatge dibuixat, El viatge del Doctor Syntax. En el 1867 arribaria el que molts consideren com el primer personatge del còmic anglès Ally Sloper, creat per Charles Ross, amb dibuixos de Casa Duval. En 1890 va ser l'auge de les revistes de còmics, amb el primer número de Comic cuts, editat per A. Harmsworth. A partir de 1904 W. Haseldem va fer evolucionar la tira diària de caràcter polític.
Les tires còmiques van arribar tard als diaris britànics, i, al principi, estaven dirigits als nens, amb personatges com Teddy Tail, 1915 i Rupert, 1920, tots amb el text imprès sota. Després va arribar Pop, de Watts, el 1921, amb el text en globus. El 1932 Norman Pett crea la seva famosíssima Jane. El 1957 apareix, en el Daily Mirror, Andy Capp, de Reg Smythe. Entre 1950 i 1969, es va publicar, a la revista Eagle, a Dan Dare, de Frank Hampson. Més actuals les ferotges sàtires polítiques de Steve Bell titulades If.
 |
| Steve Bell, It |
 |
| Ally Sloper |
CÒMIC A ESTATS UNITS
 |
| Buster Brown |
El dibuix de Rudolph Dirks, Katzenjammer Kids, conegut com El capità i els pilluelos és considerada la primera historieta veritable. Va aparèixer el 12 de desembre de 1897, i va tenir una gran acceptació del públic, Dirk va introduir l'ús de l'oval que tanca el diàleg, donant-li més dinamisme al dibuix. L'any 1900 Fred Opper va sistematitzar la utilització de globus per als parlaments en la seva tira Happy Hooligan. Per la seva banda, Winsor McCay, qui treballaria per al Evening Telegram, seria un veritable innovador de la historieta, per la seva audàcia en l'enquadrament, la utilització de diferents plans, la bellesa dels dibuixos i arguments en les seves obres, sobre tot amb Little Nemo, 1905, la seva obra més famosa.
El 1907 va aparèixer Mutt i Jeff de Bud Fisher, en la revista Chronicle, de Sant Francesc. Aquest còmic és considerat la primera tira diària publicada en forma regular. Va tenir gran èxit i popularitat, tant és així que aquests personatges van ser comercialitzats en llibres, joguines, dibuixos animats,... En morir Fisher, Smith un altre dibuixant, va continuar la sèrie. Per la seva banda, George Herriman crearia una sèrie d'historietes, però la que li donaria fama seria Krazy Kat, la qual va començar en 1910 en el Evening Journal, de New York. El seu format era informal, una amalgama lírica i surrealista, amb comèdia, poesia i jocs de paraules. Aquesta historieta es va publicar sense interrupcions fins a 1944.
 |
| Little Nemo |
 |
| The Gender Fluidity of Krazy Kat |
Les sèries d'aventures arribarien per l'any 1924, amb tires com Wash Tubbs, de Roy Crane, on el 1929 apareix el popular personatge Captain Easy, seguides per Buck Rogers. El 1928, de Nowlan i Calkins amb Tarzán. D'altra banda, el 1929, com un personatge secundari de la tira "Thimble Thater", arribaria Popeye el marí, creat per Elzie Segar, i el 1930 amb Blondie, de Chic Young.
Personatges que van ser famosos com dibuixos animats, també tindrien la seva aparició en les historietes, com ser Felix the Cat, 1923 de P. Sullivan, Betty Boop, 1925 de Fleisher i Counihan Mickey Mouse de Walt Disney el 1930, Donald Duck també de Walt Disney el 1934.
 |
| Popeye |
 |
| Captain Easy |
 |
| Mickey Mouse, 1930 |
Després van començar a sorgir els herois, soldats de guerra, mags... El 1931 va sorgir Dick Tracy, per Chester Gould. D'altra banda, el 1934 Milton Caniff crearia la sèrie Terry and the Pirates. El 1935 el Saturday Evening Post, apareixeria per primera vegada Little, de Marge, tira que va començar a publicar-se com còmic independent en 1944.
A mitjans dels anys 30 sorgeixen petites companyies com All Star Comics, Action Comics, o Detectiu Comics. Els escriptors i dibuixants adquireixen un estil característic del còmic a què ara se l'anomena americà. Sorgeixen històries de detectius, científics i personatges més atractius, i amb habilitats superiors a les humanes, sempre salvant el planeta o a la seva comunitat d'una catàstrofe major. En 1938 arriba Superman de Siegel i Shuster, que inaugura la moda dels superherois. Així, apareixerien també El Fantasma de Falk i Moore, Batman,1939, de Kane, Flash 1940, de Gardner i Lampert, La Dona Meravella, 1941, de Marston i Llanterna Verda, 1940, de Nodell i Finger.
 |
| Batman and Superman |
 |
| Little, de Marge |
També apareixen històries de terror, com Tales From The Cript.
En la dècada del 60 la companyia Marvel Comics va publicar Els Quatre Fantàstics, 1961, de Stan Lee i Jack Kirby, L'home aranya,1963, de Lee i Ditko, L'increïble Hulk, 1962, de Lee i Kirby i el 1963 de Lee i Kirby, X-Men.
L'any 1973 va sorguir Hagar the Horrible conegut com Olaf El Víking creat per Dik Browne. El 1978 va apareixer Garfield de Jim Davis, i el 1985 Calvin and Hobbes de Watterson. I el 1991 crat per Frank Miller, Sin City.
 |
| Tales From The Cript |
 |
| Sin City |
La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat. I representen la unitat espai-temporal:
- Unitat de significació, es percep pels sentits i evoca una entitat diferent a si mateixa.
- Unitat de muntatge, organització de plans d'un discurs visual.
- Unitat de percepció diferencial de temps.
La vinyeta té un continent i un contingut:
- El continent es forma per línies que delimiten l'espai total de la pàgina del còmic. Les línies constitutives del continent tenen característiques: rectes, corbes, lleugerament ondulades, etcètera. Les vinyetes tenen forma rectangular, tot i que també hi ha quadrades i triangulars. També posseeixen una grandària.- El contingut és el verbal icònic. El primer es classifica en context, de transferència, de diàleg o onomatopeies. El icònic té dues dimensions:
- Substantiva és el pla de l'expressió, el dibuix i el fet que representa.
- Adjectiva que connota l'expressió del dibuix, pot ser moviment explicat mitjançant línies corbes i núvols.
En l'elaboració d'un còmic s'utilitzen recursos semblants als del rodatge d'una pel·lícula. Podem dir, que a l'hora de fer un còmic s'utilitzen efectes especials i transicions entre vinyetes que enriqueixen l'estètica de la pàgina. No és estrany, doncs, trobar-nos amb zooms d'allunyament o d'apropament, amb seqüències, amb alguna panoràmica,o amb diversos tipus de foses.
Ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos. Diferents tipus de vinyetes:
ENQUADRAMENT
L'enquadrament és el que limita l'espai de la realitat on l'acció es realitza dins de la vinyeta. Segons l'espai seleccionat (plans), els angles a l'angles de visió o el seu espai en el paper (format).
PLANS
- Gran Pla General (GPG) manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i amb prou feines veiem els personatges. És el paisatge en general.
- Plànol General (PG) la seva mida és semblant a la mida del personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació del context en el qual hi ha el personatge. Sobretot es busca el protagonisme al personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.
- Plànol Americà (PA) és la figura humana des dels genolls, mostra la part física del personatge o accions detallades d'aquest.
- Plànol Detall (PD) s'enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.
- Plànol Mitjà (PM) s'enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió del personatge és important per al pla mitjà.
- Primer Plànol (PP) va de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen.
Els angles són el punt de vista des del qual s'observa l'acció. I fa profunditat i volum a la vinyeta, pot connotar grandesa o petitesa i sobretot buscar donar efectes diferents segons sigui el pla i angle triat.
Tipus d'angles:
- Normal o angle mitjà: a l'alçada dels ulls.
- Picat: de dalt a baix i connota inferioritat.
- Contrapicat: de baix a dalt. Connota superioritat.
- Angle zenital o picat absolut: visió perpendicular absoluta de la realitat.
- Angle nadir o angle contrapicat absolut.
FORMAT
És la relació entre l'enquadrament, la vinyeta, l'espai i temps real. Li dóna ritme a la historieta. Representa l'enquadrament del paper, pot ser rectangular, circular, triangular, quadrat,..
COLORS
Dins de la composició visual del còmic, l'aplicació de color pot complir quatre funcions:
- Figurativa per donar-li realisme a la imatge.
- Estètica embelleix la imatge.
- Psicològica provocar emocions, estimular sentiments.
- Significant no és fix, permet diverses combinacions que donin pas a interpretacions diferents. Un color pot usar-se per significats diferents.
SIGNES CONVENCIONALS
Metàfora visual: Convenció gràfica per expressar idees a través d'imatges. Un cop o pensament per exemple.
Figures cinètiques: En els còmics no hi ha moviment, però aquestes figures gràfiques s'esforcen per reflectir dinamisme real.
La línia recta representa la trajectòria simple recorreguda per un objecte o personatge. Quan aquesta línia es s'estira per descompondre la imatge es busca representar un moviment veloç, es veu molt en superherois. Quan hi ha algun cop es dibuixa una forma estrellada i el dibuix de l'impacte es col·loca en el centre.
Muntatge: selecciona l'espai i temps per donar-li ritme a la història. S'utilitza recursos com:
- La panoràmica: vinyetes successives que mostren un sol moviment.
- La sensació de travelling: és una seqüència successiva d'imatges sobre un personatge, on el acostes o t'allunyes
- El fos: és una alteració progressiva dels tons d'imatge.
- L'encadenat dóna una degradació d'imatge al mateix temps que va apareixent una altra amb un valor semblant.
El text en un còmic no es imprescindible, si amb els dibuixos ja s'entén l'historia no fa falta ficar-li text. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure.
El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues maneres diferents: dins de fumets que recullen allò que els personatges diuen o pensen, i llavors parlem de text de diàleg, o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què passa, i llavors parlem de text narratiu.
- Expressen diàlegs i pensaments dels personatges.
- Introdueixen informació de suport a la cartellera.
- Evoquen els sorolls de la realitat a través d'onomatopeia
Els entrepans es col·loquen els textos que diuen o pensen els personatges. Hi ha dues parts, la superior o globus i de cua o delta que assenyala al personatge que està pensant o parlant.
A l'globus se'l considera exemple perfecte de la integració dels components verbals i icònics.
El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen.
La seva forma del globus significa coses diferents:
- El contorn en forma de núvols vol dir paraules pensades pel personatge.
- El contorn delineat amb tornes tremoloses, significa veu tremolosa i expressa debilitat, por, fred, etc.
- El contorn en forma de dents de xerrac, expressa un crit, irritació, esclat, etc.
- El contorn amb línies discontínues indica que els personatges parlen en veu baixa per expressar secrets, confidències, etc.
- Quan el rabilo de l'entrepà assenyala un lloc fora del quadre, indica que el personatge que parla no apareix a la vinyeta.
- L'entrepà inclòs en un altre entrepà indica les pauses que realitza el personatge en la seva conversa.
- Una successió de globus que envolten als personatges expressa baralla, actes agressius.
- El globus amb diversos rabillos indica que el text és dit per diversos personals.
- Quan es tracta d'un aparell electrònic, el globus està en zizzag
SÍMBOLS
A vegades un dibuixant necessita representar un personatge molt enfadat que s'ha quedat sense paraules, o potser no vol escriure les paraulotes que diu. En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...
Alguns exemples: De vegades es dibuixa la traducció "literal" d'una frase feta. Per exemple, "veure les estrelles" representa dolor. Un interrogant representa una frase interrogativa i una exclamació tota una frase exclamativa. Per indicar que hi ha moviment, cops, o xocs, els dibuixants de còmics es valen de ratlletes, núvols o altres elements...
PERSONATGES
En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als personatges.
Els recursos per representar les expressions de la cara s'estableixen seguint uns criteris acceptats per tothom. Per exemple:
- Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara.
- Por/ Pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
- Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
- Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
- Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en sentit descendent.
- Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.
La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats signes visuals, hi han moltes més:
- gotes de suor: por, fatiga,calor...
- línies tremoloses: fred, temor...
- llamps: còlera, ràbia...
- llàgrimes: plor, riure...
BIBLOGRAFIA
https://kuroshimanga.weebly.com/oriacutegenes.html
https://aleesota.wordpress.com/2015/09/29/el-comic-que-es-sus-caracteristicas-elementos-y-relacion-con-la-ideologia/
https://webs.ucm.es/info/multidoc/trabajos/comic/Datos/Pag%20web/webs/2%20Historia%20general.html
https://www.curiosfera.com/historia-del-comic/
http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/text.htm
http://culturaaudiovisual.salvicanadell.cat/index.php/t5/113-el-comic-i-el-cartell/1034-comic-i-muntatge
https://es.slideshare.net/actimoliner/el-cmic?ref=http://dissetdinou.blogspot.com/p/comic.html
https://www.slideshare.net/PROF_CAV/historia-del-cmic
